A la història hi hà una dicotomia entre l’espai geogràfic i el cronològic.

Situem el lloc i el temps d’ aquests personatges.

Situarem a la geografia de les tres provincies valencianes on  van sorgir o desenvolupar la seua història els diferents personatges que espanten la por.

Mapa de geolocalització dels essers fantàstics: 

L’ESPAI DE MONSTRUARI

Quan se’ns proposà col·laborar en aquest projecte interdisciplinar, una certa inquietud es va instal·lar al Departament de Geografia i Història. De quina manera podríem sumar a un treball en què  els aspectes literaris i visuals semblaven prioritaris? Era evident que altres companys podien treballar des de diversos punts de vista. Així, el Departament de Plàstica podía aprofondir en el coneixement i investigació de les tècniques artístiques, del ritme i llenguatge narratiu… mentre els de Llengua Castellana i Valenciana podien reinterpretar algunes de les històries que, transmeses per la tradició oral, havien estat recopilades per estudiosos més o menys famosos com l’Enric Valor.

Fou precisament aquesta imatge, la de l’erudit que, des de la proximitat més cassolana esdevé universal, la que ens proporcionà la pista del camí a seguir. La tasca de Valor, Capó o uns altres ens recordava la d’aquell rodamon televisiu que fou l’ínclit José Mª Labordeta. El parlamentari aragonés recorria camins i valls, creuant rieres i pujant pujols per trobar-se amb gent anònima que enmagatzemava els sabers com una mena d’últims baluards d’un món quasi extint. Eren com cavallers defensors d’un Graal etnogràfic, la pròpia essència d’un poble. Doncs així hauríem de procedir nosaltres. Com caminants viatjant a la recerca d’un destí aparentment desconegut però que, al nostre cas, tenia xicotetes petjades que un observador atés descobriria si estava despert i sabia interpretar els senyals. Una mena de detectius moderns que furguen el seu passat, perquè aquest està  i, com en un flashback,  nosaltres ja hem estat ahí en la forma d’uns avantpassats que són/som tot u.

Vam creure que l’alumnat de 3r d’ESO era idoni per a la nostra tasca, doncs a l’avinentesa de la pròpia assignatura s’afegia el seu caràcter inquiet. Fou així com vam albirar el nostre destí. Per què no feiem un recorregut per la geografía de Monstruari? Conèixer els mites, personatges, éssers o llocs fantàstics estava bé, però… on eren? On trancorrien les històries? Què queda a dia de hui? Què trobaríem si anàrem un cap de setmana a visitar eixos indrets? Pensem que la pròpia essència del treball era la d’un homo viator, un ésser en camí que descobreix i es descobreix a sí mateix.

El treball, realitzat per grups, és una recerca i un recull senzill d’aquelles localitats on hem trobat i situats els nostres monstres i fantasies com a poble. Trobareu una geolocalització al blog, així com unes fitxes que arrepleguen tres apartats que ens han semblat els més interessants: la Història de cada localitat, la seua Geografia més rellevant i les Festes i Tradicions que continúen donant-los identitat. A més, hem cregut adient afegir les adreces més interessants dels ajuntament en què apareixen aquests tres apartats.
FITXA TREBALL GEOGRÀFIC MONSTRUARI


LLOCS D’INTERÉS MONSTRUARI

BENIDORM (Alacant)

Lat. 38o 32’ 17’’N Long. 0o 07’ 51’’ W

HISTÒRIA

En el terme municipal s’han trobat restes ibers i romans. Pel que sembla, a la Reconquesta existia una alqueria àrab en la Partida de Lliriets; en qualsevol cas, la població seria de poca importància, ja que no apareix el nom de Benidorm en el Llibre dels Feyts de Jaume I d’Aragó, qui la va conquistar al voltant de l’any 1245.Les terres de Benidorm, igual que la major part de la resta de la comarca, van ser atorgades a l’almirall Bernat de Sarrià, veritable fundador de la ciutat, qui atorgà Carta de poblament a maig de 1325, creant el castell i la vila.La població va patir dos terribles atacs pirates berberescs (1410 i 1448), que van assolar la vila i el castell.

ASPECTES GEOGRÀFICS

Està envoltada pel Parc Natural de la Serra Gelada, per l’Est; Serra Cortina i el Puig Campana pel Nord i el Tossal de la Cala per l’Oest, protegint-la dels vents que pogueren alterar la seua agradable climatologia. D’ahí que compte amb uns hiverns suaus i uns estius relativament temperats. Posseeix unes atractives platges de sorra (Llevant, Ponent i Mal Pas).

FESTES I TRADICIONS

Destaquen les Festes Majors Patronals, en honor a la Mare de Déu del Sufragi i Sant Jaume Apòstol, que comencen el segon cap de setmana de novembre i conclouen el dimecres següent. L’origen d’aquestes festes es recull en la llegenda que explica que al març de 1740, a la badia de Benidorm durant una gran tempesta va aparèixer un vaixell que va encallar a les costes. Com a mesura de prevenció a epidèmies a causa del desconeixement de l’origen de la nau, es va decidir calar-li foc i després d’això uns xics van trobar entre les cendres la imatge de la Mare de Déu.


BANYERES DE MARIOLA (Alacant)

Latitud: 38 ̊ 42′ 57” N. Longitud: 0 ̊ 39′ 26” O.

HISTÒRIA:

D’origen musulmà, a l’igual que el seu Castell, aquesta població va ser conquerida l’any 1248 pel rei Jaume I d’Aragó, qui la va cedir a Jofré de Rixa i el Castell a Bernardo de Tous. La plaça va cobrar gran importància, ja que el seu castell s’havía quedat fent frontera amb Castella. Durant la Guerra de Successió fou partidària del pretendent borbó, Felip d’Anjou, resistint diversos atacs. Destaquen monuments com el Castell, l’ermita de Sant Jordi, l’església de Santa Maria o l’ermita de Maria Magdalena.

ASPECTES GEOGRÀFICS:

És la població més elevada de la provincia de Alacant. Forma part del Parc Natural de la Serra de Mariola, famosa per la seua riquesa en brosses aromàtiques i medicinals. El relleu del terme està carateritzat pel llarg corredor prebètic SO-NE conegut com la vall de Benejama. El corredor s’enmarca entre dues llargues alineacions muntanyoses, la Serra de la Solana i Mariola. El clima es correspon amb el mediterrani típic, encara que es troba molt influenciat per la seua altitut i llunyanía a la mar; aconseguint així un clima mediterrani continentalitzat amb hiverns frescos i estius càlids, encara que per la nit la temperatura és suau.

FESTES I TRADICIONS:

La principal festa i tradició és la dels moros i cristians. Es celebra del 22 al 25 d’abril en honor a Sant Jordi. Aquesta festa està declarada d’Interés Turístic Nacional. Per la matinada del 22 té lloc la desfilada i l’ofrena de bandes de música. El dia de Sant Jordi, hi ha desfilada i misa pel matí i processó per la vesprada. També destaca la festa en honor a Santa Maria Magdalena, al mes de juliol.

NURIA LAMAGRANDE GARCÍA / EUGENIA SERRA GARCÍA-CÁMARA


CALP (Alacant)

Lat. 38o 38’ 42’’ N Long. 0o 02’ 3922 E

HISTÒRIA:

Existeixen diverses teories sobre l’origen del topònim de Calp. Probablement preromà, és l’única forma documentada tant en època musulmana, amb la grafia Qalp, com després de la conquesta de Jaume I i durant tota l’édat mitjana. Poca informació queda del període islàmic. La tradició cristiana atribueix a Pere Eximenis Carroç i a Bernat Abella la conquesta cristiana en 1240. Va estar fortificada i participà en la guerra dels dos Peres en la qual va ser destruït el poblat d’Ifac i molts dels seus pobladors s’establiren en l’alqueria origen de l’actual Calp. Després va pertànyer al comtat de Dénia. L’expulsió morisca (1609) deixa la població sense els seus primitius pobladors. Els atacs corsaris i musulmans durant aquest segle foren habituals (el 3 d’agost de 1637, 290 persones van ser segrestades i portades captives a l’Alger on romangueren cinc anys fins que foren alliberats a canvi d’or i pirates presos.

ASPECTES GEOGRÀFICS:

Destaca, sense dubte, elpenyal d’Ifac que amb els seus 332 m. d’alçada s’endinsa vora 1 km en la mar; a banda del seu interès paisatgístic també el té des del punt de vista mediambiental, la qual cosa fa que haja estat declarat Parc Natural.Però el terme, de 23,5 km2, també ofereix molt bones platges de sorra i cales i badies de pedra. Altres llocs d’interès són Les Salines, llacuna de què s’ha extret sal des de temps romans -que hi fundaren els Banys de la Reina per a l’extracció de sal i salaó de pei, i els parcs Enginent i de la Vallesa, llocs habilitats per a l’esbarjo.

FESTES I TRADICIONS:

Les festes a Calp són una bona mostra de la multiculturalitat que hi ha al poble. Hom pot trobar quelcom tan valencià com els Moros i Cristians, que se celebren tots els anys al voltant del 22 d’octubre, dia del Crist de la Suor, patró del poble, o quelcom tan alemany com la Festa de la Cervesa o els Carnestoltes, que organitza la comunitat d’origen alemany on participen grups carnavalescs de ciutats germàniques. També destaca la festa de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, i les celebrades el dia de la Mare de Déu de les Neus, patrona de Calp, quan els dies següents hi ha bous al carrer. També hi ha una falla per Sant Josep i fogueres per Sant Joan, especialment a la partida de la Cometa i Cases de Torrat, antic nucli de població camperola.

AGUSTÍN ALMEIDA VILLARÓN / DIEGO MARTÍN SOLER / QUIM PÉREZ SALES


MOIXENT (València)

Lat.38° 52′ 30′′ N Long. 0° 45′ 6′′ W

HISTÒRIA:

Població de la comarcade la Costera amb assentaments humans des de ben antic, degut a la seua posición estratégica en la vall de Montesa. Destaca el jaciment ibèric de la Bastida de les Alcusses, el major de la Comunitat, declarat Monument Històric-Artístic en1931 i on es va trobar una figureta ibèrica de bronze que representa un guerrer a cavall, datada en el segle V o IV abans de Crist, anomenada comunament com el Guerrer de Moixent. Posseïx un castell almohade i, conquerida el 1245, fou repoblada per aragonesos i catalans. Va patir l’expulsió dels moriscos i fou escenari de conflictes com les Germanies o les Guerres Carlines. El 1910 va patir una crisi terrible, la de la filoxera, que va delmar els seus camps de raïm, una de les fonts d’ingressos més importants

ASPECTES GEOGRÀFICS:

La localitat és a la vora del riu Cànyoles, en el sector oriental de la comarca de la Costera, als peus de la Serra Grossa. Des de València, per carretera, s’accedeix a esta localitat a través de l’A-7. També compta amb estació de ferrocarril de la línia de rodalia C-2 de València. Posseïx un pantà (Pantà del Bosquet) construït a la segona meitat del XVIII, en plena febre il·lustrada de Carles III. La riquesa paisagística dels voltants convida a fer excursions, tant a peu com en bicicleta.

FESTES I TRADICIONS:

A més de les Pasqües o les festes de Moros i Cristians, la principal data festiva és el dia de Sant Pere, patró del poble. A més, la penúltima setmana d’agost se celebra la festa dedicada al Crist del Mont Calvari i les Santes Relíquies

PABLO MOYÀ SORIANO / NICOLÁS PELLICER SOLA


LA POBLA DEL DUC (València)

Lat. : 38º 54’ 20” N Long. : 0º 25’ 01” O

HISTÒRIA:

Ha tingut diferentes noms al llarg de la seua història (Vilanova de Rugat; Francavila de Rugat; Poblafranca de Rugat; Pobla de Rugat i la Pobla del Duc), que revelen el seu origen repoblador, tot i que se sap de la presència d’alqueries musulmanes anteriors. Fou al segle XIII que el rei Jaume I va concedir una nova fundació al territori (1273), lliurant a Joan de Montsó el repartiment d‘unes terres que, anys després, van pasar al senyor de Bellvís i, més tard, als Ducs de Gandia, més concretament a la família Borja, d’ací el seu actual nom.”del Duc”

ASPECTES GEOGRÀFICS:

La localitat, d’unes 2.500 persones (gentilici poblans), està situada sobre un tossal (243 m. sobre el nivel del mar) en el centre de la vall banyada pel riu Albaida. El seu clima és mediterrani, amb una certa continentalització. El terme presenta una abundancia de materials sedimentaris, blanets i aptes per al conreu, que ha permés l’abancalament en camps de cultiu irregulars.

FESTES I TRADICIONS:

11 gener: Dia del Santíssim Crist de l’Empar. És tradició assistir a la primera missa del matí i després anar d’esmorzar coques de dacsa. A la vesprada solemne processó. Cada any el Crist passa per carrers diferents, que s’ornamenten  per a l’ocasió.
28, 29, 30 juliol: Festes als sants de la Pedra, Abdon i Senent; Essent com és la Pobla un poble de llauradors, des de temps immemorial que els poblatans fan festa als santets de la Pedra perquè els lliure del granís.
3, 4, 5 setembre: Festes patronals en honor a la Divina Aurora, Sant Blai i el Santíssim Crist de l’Empar; Els dies anteriors a la festa, des de fa molts anys, es té el costum de soltar vaquetes pel carrer.
A principis d’octubre se celebra també la Fira Comercial i Gastronòmica, privilegi que el rei Pere el Cerimoniós va concedir l’any 1375 a Raimon Alamany de Torrella, senyor del poble


PENYSCOLA (Castelló) Lat.40o Long.

HISTÒRIA:

Els testimonis escrits més antics i versemblants sobre Peníscola són les cites d’Hecateu (s. VI aC), Estrabó (s. I aC) i Rufus Festus Avienus (s.IV aC). Aquest darrer, en la seua coneguda Ora Mari ma esmenta Quersonesos, que alguns iden quen amb l’actual Peníscola. La seua traducció del grec signi ca ‘península’, però no aclareix si es tracta d’un topònim o d’una població permanent. Peníscola, possiblement fou port grec i romà, a través d’on desembarcaven productes manufacturats que els colonitzadors intercanviaven per oli i vi que els pobles indígenes cultivaven a les serralades litorals. Des de pràc cament el principi de la invasió musulmana de la península Ibèrica (any 718), fins a l’any 1233, Peníscola va pertànyer al domini islàmic.Dins del món àrab, els geògrafs l’anomenaven Banàskula o Baniskula, descrivint-la com a castell i poblat inexpugnables enfront de la mar, amb diverses alqueries , abundància d’aigües i importants salines. Durant dècades marca la frontera amb la cristiandat i el Principat de Catalunya, i des de la fortalesa es realitzen incursions pirates al litoral català.En la seua empresa de conquerir el regne musulmà que ocupava les terres valencianes, Jaume I va intentar conquerir Peníscola en un primer atac, el 1225, sense èxit, continuant així la llegenda de castell inexpugnable. No seria conquerida fins al 1233, després de la conquesta de Mallorca i de la caiguda de Borriana, que la deixà aïllada de la resta de territoris musulmans. En l’actualitat el sector turístic representa el principal motor econòmic de la ciutat, i suposa una transformació permanent d’aquesta.

ASPECTES GEOGRÀFICS.

El terme municipal està dividit en quatre quarts: Irta, Poatx, la Redonda i la caseria del Port Blau.El nucli original de població és en un istme, el Penyal de Peníscola, que separa l’extrem meridional de la Serra d’Irta del començament de la Plana de Vinaròs.La ciutat vella, anomenada popularment lo Poble, es va construir sobre la península, el punt més alt de la qual arriba als 64 msnm, on se situa el castell templer. Aquesta península rocosa està unida a terra només per un istme d’arena, que divideix la costa en dues meitats diferents.El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d’origen templer al punt més elevat del penyal dePeníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s’assenta la localitat homònima, que envolta el castell.

FESTES I TRADICIONS.

17 de gener. La festivitat en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals, té gran arrelament a Peníscola. Al llarg del cap de setmana s’organitza una desfilada de carruatges engalanats per a l’ocasió, en la qual els pagesos i els peniscolans beneeixen als seus animales.Por la nit s’encenen les fogueres, on tot visitant pot participar en la gran festa i gaudir de productes típics de la Ciutat a la Mar cuinats a la brasa.Las festes en honor a la Mare de Déu d’Ermitana, patrona de Peníscola, se celebren del 7 de setembre al segon diumenge consecutiu.


LA COVA DE SEGARIA (Alacant)

Lat.38.8231 Long. -0.0020653

HISTÒRIA:

Antiga alqueria musulmana, que després de la conquista va pertànyer al comte de Sinarques. En 1535 la seua parròquia es desmembra de la de Dénia, junt amb les de Beniomer i Benicadim, que van acabar per despoblar-se, i es convertix en rectorat de moriscos. El 1643 passa a jurisdicció del marqués de Dénia. En el segle XVIII una important crisi econòmica deixa la població en xifres inferiors a què hi havia abans de l’expulsió dels moriscos de 1609. La crisi demogràfica va continuar a principis del segle XX en el qual va haver-hi emigració cap a França i Algèria. A mitjan segle passat es va rebre alguna immigració procedent d’Andalusia. Les inundacions del 12 d’octubre de 2007, causades per precipitacions que van superar els 400 mm en alguns punts, van causar la major crescuda documentada del riu Girona, que va afectar entre altres poblacions a Beniarbeig on es va destruir el pont sobre el riu i es va inundar bona part de la població.”

ASPECTES GEOGRÀFICS:

“Beniarbeig es troba entre la vall del Rectorat i el Marquesat de Dénia, en el peu de la serra de Segaria i creuat pel riu Girona, que dividix el poble en dos. El pont que ho creuava era d’inicis del XX i es va afonar per la riuada del 12 d’octubre de 2007. El seu terme municipal té 7,4 km2. Es troba a 42 metres d’altitud de mitja i a només 3 km. de distància de la platja.”

FESTES I TRADICIONS:

“Les festes patronals en honor a Sant Roc tenen lloc durant l’última quinzena d’agost. També se celebren la festa de Santo Domingo el primer diumenge d’agost amb una processó pels carrers amb una imatge del sant i la festa de Sant Antoni amb l’antic costum de la benedicció dels animals. Un octubre cultural se celebra cada any amb activitats de teatre, concerts, balls, un mercat medieval, xarrades i tallers.”
Esta información esta buscada en las siguientes paginas:Beniarbeig Turística, Beniarbeig – Wikipedia,COORDENADAS DE Beniarbeig


ARES DELS OMS (Valencia)

Lat.39.9833 Long. -0.0333

HISTÒRIA:

La vila d’Ares fou poblat d’ibers, àrabs.Després va ser repoblada per aragonesos que després va ser conquistada pero Jaume I en 1236 I va a passar , pero donació reial , a l’Orde de Montesa en 1318. Va adquirir la seua categoria de Vila Reial i Independent, l’11 de maig de 1728, atorgant el rei Felipe V la Reial Cèdula de Constitució de Vila d’Ares. El 26 de juliol del 2001, El Gobernador valencià va aprovar el canvi de denominació del municipi passant de ser Ares d’Alpont, localitat a la qual va estar històricament vinculada, a ser Ares dels Oms.

ASPECTES GEOGRÀFICS:

Situat al nord-oest de la província, entre els rius Turia i Arcs, la seua superfície és molt irregular. Té algunes planes en la part central; però predominen les zones muntanyoses, amb alguns barrancs molt profunds. Les altures principals són : Mola de Santa Caterina (1.315m.), Font del Lliri (1.398 m.), Teuleries (1.181 m.) i Mampedrós (1.207 m.). El riu Túria el travessa de nord a sud pel sector occidental. A uïxen a este riu, i a l’Arcs, els barrancs de la Falç, del Carril, Bassal i Aranya.

FESTES I TRADICIONS:

Festes d’estiu. Se celebren la darrera setmana d’estiu amb multitud d’actes populars.
Fiestas Gordas. Cada set anys, en honor a Santa Caterina, d’especial significació i atractiu popular. Tenen d’extraordinari la baixada al poble de la imatge de la santa un mes abans de la celebració, i com actes religiosos a ressaltar és la processó pels carrers del poble amb la imatge de la Santa, tenint lloc l’Entrada de Moros I Cris anos, coneguda popularment com a Entramoro, acte on s’escenifica la lluita entre el bé i el mal, el bé és derrotat per les tropes del mal, però aquest per fi és vençut per la intercessió de Santa Caterina, convertint a les tropes musulmanes al cristianisme.

 


CARLET (València)

Lat.39o13’31’’N   Long.0o31’13”O

HISTÒRIA:

De l’àrab Qualaet que signi cava, “castell” o “plaça fort”. Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana, s’han trobat alguns atifells del paleolític i del neolític a La Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca i dels romans hi ha les deixalles d’una possible vil·la rústica en la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet. A l’interior hon han trobat restes de l’edat del Bronze i dels ibers. La 1a exploració espeleològica fou el 21 i 28 de novembre de 1954.Aquest lloc s ́anomena la cova del primo.

ASPECTES GEOGRÀFICS:

El terme, de 45,60 km2 i gairebé pla, se situa en la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d’escàs cabal però fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal i la rambla la Parra. El casc urbà de Carlet es troba emplaçat a la banda dreta del Magre, mentre que a l’esquerra hi ha una zona industrial.
Limita amb l’Alcúdia, Alfarb, Alginet, Benimodo, Catadau, Guadassuar i Tous.

FESTES I TRADICIONS:

Festes Patronals. La setmana que acaba en el segon diumenge de setembre en honor a Sant Bernat i les germanes, Santa Bàrbara i Santa Maria de Carlet, entre d’altres.
Romeria a l’Ermita de Sant Bernat. El dia 23 de juliol.


 ONTINYENT (València)

Latitud:34º 49’ 20’’ N Longitud: 0º 36’ 26’’ O

HISTÒRIA:

Trobem ocupació humana des del neolític, així com jaciments de l’edat delbronze i restes ibériques tardanes. D’època romana hi ha xicotets asentaments agrícoles. El terme Untinyan, d’origen preislàmic, ha romangut fins ara. El centre urbà de Ontinyent data del segle XI. L’any 1244 va ser conqueridapels cristians (Jaume I) i el nucli urbá es va fer més gran gràcies a que s’agregà al nucli urbá d’Agullent fins l’any 1544.Ontinyent tindrà un paper important tant a la revolta de les Germanies com a les decimonòniques guerres carlines.El seu important desenvolupament al sector textil (ara prou desmillorat) és palés en restes d’arquitectura industrial presents a la localitat.

ASPECTES GEOGRÀFICS:

La capital de la Vall d’Albaida està banyada pel riu Clarià. Ontinyent ofereix moltes rutes per a fer senderime. Entre d’altres paratges destaca el del Pou Clar, on naix el Clarià, excavat per l’aigua a la roca calcària. És una zona molt freqüentada a l’estiu per ajudar a suportar les elevades temperatures d’un clima mediterrani molt calorós a l’estiu i prou fred a l’hivern. Interessant és també recòrrer el seu abundós patrimoni cultural, que abasta
FESTES I TRADICIONS:
Destaquen a gener les festes de Sant Antoni, amb la crema de fogueres i la benedicció d’animals; a març-abril, la Setmana Santa i, a juliol, la romeria a l’ermita de Sant Esteve. Però, sobretot, les festes més anomenades són les de moros i cristians a l’agost, declarades d’interés turístic nacional, i la tradicional Fira, el tercer cap de setmana del mes de novembre.

MARTÍ PERIS GARZÓN /RODRIGO MOKOSCE RIBEIRO


ALCOI(Alacant)

Latitud: 38º 41’ 54’’Longitud: 0º 28’ 25’’ E

HISTÒRIA:

Si bé la presencia humana és palesa des d’antic (restes paleolítiques o pintures prehistòriques a la Sarga, exemple de l’art llevantí), és la cultura ibérica la que li donarà especial entitat a la zona. El nucli cristià data del 1256, com a frontera sud del nou Regne de València. Tanmateix, l’oposició del cabdill Al Azraq convertí la zona en un punt especialment estratègic i sensible. El 1291 la vila fou atorgada pel rei Jaume II a Roger de Llòria. De la seua importància dóna fe el fet de tindre representació com a vila reial a les Corts per privilegi del rei Alfons el Magnànim. Alcoi fou també una de les ciutats més importants del procés industrializador esdevingut a Espanya al segle XIX, especialment en el sector tèxtil, tot i que també en el metal•lúrgic i la indústria paperera. Al 1873 fou un dels focus de la Revolució Cantonal.

ASPECTESGEOGRÀFICS:

La ciutat, situada a uns 561 metres sobre el nivell del mar i envoltada per paratges com la Serra de Mariola o el Carrascar de la Font Roja, està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del Serpis, motiu pel qual se l’anomena la ciutat dels tres rius o la ciutat dels Ponts.La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterrani, principalment al Carrascar de la Font Roja, amb exemplars d’alzines, teixos i espècies caducifòlies, sense menysprear altres masses forestals de repoblació (pinedes). Aquesta difícil orografía ha condicionat molt les comunicacions amb altres localitats veïnes.
Té un clima mediterrani semicontinentalitzat amb hiverns en què pot nevar i estius calorosos. Pluviometria escassa (494.6 mm) i irregular (pic a la tardor).
Alcoi és coneguda com la “ciutat dels ponts”, ja que la seua peculiar orografia està marcada per barrancs que condicionen el seu urbanisme.

FESTES I TRADICIONS:

Destaquen, al mes d’abril, les festes de Moros i cristians, en honor a Sant Jordi, declarades d’interès turístic. També són molt nomenats el Betlem de Tirisiti i la Cavalcada de Reis Mags, considerada la més antiga d’Espanya

PABLO ALEMANY MALEA / HUGO MARTÍNEZ PARICIO / FRAN SOLERA TEJADO

 


 CASTELLÓ DE LA PLANA (Castelló)

Lat.39˚ 59’08’’ N. Long. 0˚ 02′ 57” O.

HISTÒRIA:

Sembla que el topònim deriva d’unaal•lusió feta per Estrabó a la font de Castàlia, la font de les Muses. Coneguda la presencia humana des del Neolític, trobem restes interessants ja d’època romana. No obstant, la ciutat actual es va construir sobre el castellàrab del Fadrell. Conquerida per Jaume I al 1243, va ser poblada a partir del 1251, una vegada abandonades les terres per partdelsmusulmans. La ciutatva prendrepart en diversos esdevenimentshistòrics del regnecomlesGermanies, la Guerra de Successió, la invasiónapoleònica o les guerres carlines. En 1833s’estableixenelslímitsprovincialsdefinitius i Castelló de la Plana passa a ser capital de laprovíncia.Durantmolt de temps, la seuaprosperitateconòmica va estar lligada al cultiu i exportaciódelscítrics.
ASPECTES GEOGRÀFICS:
La majorpart del terme es trobaa La Plana, gran delta fluvial del riuMillars.Altreriuproperés el Sec de Borriol, que naix en la partoest del Desertde les Palmes y baixa per la vall de Borriol. La ciutat es troba a uns 30 m sobre el nivell del mar i a uns 4 km de la costa, té un litoral de 14 km de platja. El clima de Castelló de la plana és, en general, entre semi-àridgelat (classificació de Köppen) i mediterrani. Elsseusvalorsmitjans oscilen entre los 10.4 °C de gener i els 25.0 °C de agost. Les precipitacionssónirregulars, ambestiussecs i una tardor que pot presentar picsmoltdestacats. En les seuesproximitats cal visitar indretscom les Illes Columbretes o el Desert de les Palmes (Benicàssim)

FESTES I TRADICIONS:

Les festesmésimportantssón les de la Magdalena, que es celebren en honor a la baixadadelshabitants des del Turó de la Magdalena a la Plana, on van fundar la nova ciutat en1251. Se celebren des del tercer dissabte de Quaresmadurantnoudies. L’element que articula les festesés lagaiata, un monumentconstruït en l’actualitatambtottipus de materials, representen de manera artística elsgaiatosambelsfanalspenjats, sobre elsquals es recolzarenelsanticscastellonencs en el seucamí. Altrafesta, celebrada el primer cap de setmanade maig, és la dedicada a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Lledó.

RAFA INSA / JAVIER CASTARNADO


 GANDIA (València)Lat. ‎38°58′00″N Long. 0°10′56″O

HISTÒRIA:

Amb presencia humana des del paleolític, la seua història comença a ser important davall el musulmà. En 1323 el Rei Jaume I va concedir el Senyoriu de Gandia al seu fill, i al seu torn aquest va ser succeït pel seu fill Alfons El Vell el qual, l’any 1359, va ser proclamat rei. Gandia va passar a tindre la categoria de Ducat amb Martí l’Humà. Gandia es va transformar d’aquesta forma en una xicoteta cort medieval en què van sorgir importants figures, al voltant sobretot de la familia Borja(Ausias Marc, Joanot Martorell i Roís de Corella) La ciutat compta encara hui amb un patrimoni monumental destacable (Palau Ducal, Col•legiata de Santa Maria, etc).
ASPECTES GEOGRÀFICS:
La capital de la Safor presenta tres sectors clarament diferenciats: formacions marjalenques al nord-est, corresponents a la plana al•luvial del riu Serpis; al nord-oest, l’alineació muntanyosa que continua la serra Grossa i el massís del Mondúber, calcària i amb relleus càrstics. El clima gandienc és mediterrani plujós, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, concentrades a la tardor, poden ser espectaculars, provocant fortes inundacions. És, de fet, una de les comarques valencianes més plujoses. Al segle XX Gandia va començar a fonamentar la seua prosperitat a través de sectors econòmics com la taronja o el turisme (des de la década dels 60), sent a dia de hui una ciutat especialitzada en el turisme de sol i platja.

FESTES I TRADICIONS:

A més de les falles o la Setmana Santa, destaquen les festes en honor a Sant Francesc de Borja, el seu patró, a finals de setembre i principis d’octubre: la Fira, en què destaca el personatge del Tio de la Porra. Com en tota la Safor, la pilota va-lenciana gaudeix de gran tradició. Des dels anys 50 del segle XX Gandia va comptar amb un trinquet mític, El Zurdo, conegut com La catedral del Raspall i que va ser enderrocat el 2007.

VERA ÁGREDA COLLADO /ALBA FORTEA CARO


 

SUECA (València)

Lat.: Long.: 39° 12′ 00″ N 0° 18′ 41″ O

HISTÒRIA:

El nom de Sueca prové del mot àrab “suayqa” que significa mercat petit, encara que les troballes humanes del terme municipal es remunten al paleolític superior.
La ciutat, que va ser donada a l’Orde de Sant Joan de l’Hospital el 1157 per Ramon Berenguer IV, queda incorporada a la civilitza-ció cristiana occidental amb Jaume I i l’Orde de l’Hospital, que atorgà Carta de Poblament el febrer de 1245.
L’Albufera quedà incorporada al Patrimoni Reial pel citat monarca, fins a l’any 1865, sent permesa la caça d’aus aquàtiques des del regnat d’en Martí I l’Humà.
En 1337, Pere el Cerimoniós autoritzà el mercat local, i per Alfons V en 1457 es construeix la séquia Major i es regula la Fira local. Del 1613 al 1836 hi hagué Convent de PP. Franciscans.
Esdevé ducat el 1803, sent el primer duc Manuel Godoy, favorit de Carles IV. Es van construir les muralles el 1838. Fou declarada ciutat el 1899.

ASPECTES GEOGRÀFICS:

Està situat en la comarca de la Ribera Baixa, és la capital d’aquesta comarca. El relleu el constitueix una immensa plana formada pels sediments del riu Xúquer, que han reblert la zona en èpoques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre’s amb les aigües de l’Albufera formant un terreny pantanós. Sorgeix del mig d’aquesta plana un turó, la Muntanyeta dels Sants, de 27 metres de cota máxima.
El Mar Mediterrani banya els 8 km de costa dels quals gaudeix el terme municipal.

FESTES I TRADICIONS:

Les principials festes i tradicions d’aquesta localitat valenciana són la festa i fira de Sueca, la festa municipal dedicada al Crist de l’Hospitalet i a la Mare de Déu de Sales, que se celebra el 8 de setembre. En elles destaca la processó general, acompanyada de grups de dansa i cants antics, representants de confraries, personatges bíblics, etc.
També poden trobar-se activitats més lúdiques, com el “Concurs Internacional de Paelles”, de gran interès turístic, en el qual es rendeix tribut a l’arròs de la zona.

MARTA SOLER EBRI / DIEGO ZAMARBIDE OCHANDO




ADRECES MUNICIPALS D’INTERÉS

ALTEA: http://www.visitaltea.es/
ALCOI: http://www.alcoyturismo.com/alcoy/web_php/index.php?contenido=guias&idb=7
BANYERES: http://www.banyeresdemariolaturisme.com/es/
BENICÀSSIM: http://www.banyeresdemariolaturisme.com/es/
BENIDORM: http://www.visitbenidorm.es/
CALP: http://www.calpe.es/ver/6/descubre-calpe.html
CASTELLÓ: http://www.castello.es/web30/pages/seccion_web10.php?cod1=26
GANDIA: http://www.gandia.org/web/guest/bienvenido-a-gandia
MOIXENT: http://www.moixent.es/
LA POBLA DEL DUC: http://www.lapobladelduc.es/
ONTINYENT: http://www.turismo.ontinyent.es
SUECAhttp://www.sueca.es/content/coneix-sueca
VALÈNCIA: https://www.valencia.es/ayuntamiento/laciudad.nsf?OpenDatabase&nivel=1&lang=2