A l’IES Lluís Vives de València, enguany, duem a terme un projecte d’aprofundiment en el món de les faules i la mitologia de la por entre els xiquets i les xiquetes.

Un projecte en què treballem amb la paraula i amb la imatge.

Realitzem un treball de recerca de les històries que han atemorit els grans i els xiquets al llarg de la geografia d’Alacant, de Castelló i de València. Volem que els alumnes investiguen, creen, reescriguen les històries i elaboren còmics, il·lustren els contes i facen una pel·lícula d’animació que mostre a tots aquests personatges que trobem pels camins del nostre territori i en l’imaginari creatiu.

ARRANCAPINS:

Arrancapins, el forçut, viu, juntament amb Tombatossals i la resta dels seus amics: Cagueme, el voluntariós; Bufanúvols, el soplador i Tragapinyols, l’escatològic; en la Cova de les Meravelles, de la qual s’absenten per a atendre la cridada d’auxili dels fills del rei Barbut, que volien tornar recuperar les terres que havien heretat. En prestar ajuda a aquests hereus, el grup d’amics viuen nombroses aventures i desventures, com la guerra contra els habitants de les Columbretes per la conquesta de les illes.

Arrancapins per Lara Garrido
Arrancapins per Lara Garrido, 2n batx E
Arrancapins per Bosco Ballester
Arrancapins per Bosco Ballester 2n batx P

BANYETA:

Esser amb banyes,emparentat amb els dimonis menors. D’hàbits nocturns, va buscant als xiquets malcreguts que no volen anar-se’n a dormir o es posen a jugar a l’habitació. Te una banya enmig del cap que es el primer que veus quan eix de la foscor i va cap a tu.

Banyeta per Lucía Cassiraga
Banyeta per Lucía Cassiraga 2n batxillerat P
banyeta-per-lucia-garces-5
Banyeta per Lucía Garcés 2n batx P
Banyeta asbossos Lucía Cassiraga
Esbossos del Banyeta per Lucía Cassiraga

BRUIXOTES:

Les bruixes bones acostumen a ser velletes amables i aparentment desemparades. Les bruixes malvades tene aparença més sofisticada, com de reina o dona de gran bellesa.

Bruixa per Sara Garijo
Bruixa bona per Sara Garijo 2n batx E
Bruixa per Paz Muñoz
Bruixa per Paz Muñoz 2n batx E

 

La velleta de Toix o la vella Pinta són algunes d’elles. La velleta de Toix, és una de tantes velletes o agüeles utilitzades pels pares per espantar els nenes que no es porten com cal. Les hi ha per tot arreu, tenen aspecte lleig i se les relacina amb la bruixeria, la màgia o els sortilegis. Segons Francesc Gibert a Manuel, a la Ribera Alta i a Callosa d’en Sarrià , a la Marina Baixa, està l’anomenada vella Pinta ( nom que te l’origen en la pinta de grans dimensions que du la velleta al cap), mentre que a Calp, a la Marina Alta, se la coneix com Vella de Toix.

 

La bruixa Curruixa és de les més conegudes. Es tracta d’una bruixa, lletja i malcarada, amb nas ganxut, berrugues, desdentada i rialla macabra. S’utilitzava pels adults per a espantar els xiquets, amb l’amenaça de convertir-se en el dinar o el sopar de la Curruixa. És astuta i retorçuda. S’emportava els xiquets per a menjar-se’ls i, quan se li resistien, emprava pocions, la seua especialitat. Es dedicava a fer-ne de tots tipus i amb elles aconseguia atrapar els xiquets i, després, menjar-se’ls.

bruixa curruixa
Bruixa Curruixa per Clara Spearin Belloch, 2n ESO C

BUBOTA:

Són fantasmes que ronden els cruïlles i  cementeris de l’illa de Mallorca per espantar als vius.
Tenen l’aparença de persones incorpòries i semitransparents cobertes totalment per grans llençols blancs que els tapen el cap i els braços.
Fantasma de llençol. Sovint, és de mentida. La gent es disfressa per fer por en un camí, una casa abandonada o una cala.

Bubota per Joan Estellés.jpg
Bubota, per Joan Estellés, 2n batxillerat P

BUTONI:

Aquesta paraula fa referència a una modalitat de dimonis, arreu del domini lingüístic. Al País Valencià, però, sembla que va donar nom a un cos que es dedicava a protegir les partides rurals dels atacs dels roders. Vestien capes llargues, d’un color de terra roja. El Butoni, atemoria a la gent del Mercat de València i va  ser mort per un cavaller.

Butoni per Andrés Borja
Butoni, per Andrés Borja 2n batx E

El Butoni (l’Horta de València) és com un monstre, u esperit, dimoni menor o fantasma terrorífic. Un personatge habitual en el bestiari de l’imaginari valencià que també apareix representat en alguns socarrats.

És malvat i no es preocupa pels problemes psicològics que pot causar als més xicotets de la casa que pensen que els pot atrapar.

Es dedica a fer malifetes amb les que atemorir els xiquets. A València, a l’Edat Mitjana, es deia que vindria per acovardir els xiquets entremaliats, amb l’advertiment que si no es portaven bé, o ploraven per la nit, o no dormien o no s’acabaven el dinar o el berenar, vindria el Butoni i se’ls emportaria.

Entra a les cases per les finestres, pels badalls de la porta o pel forat del pany.

CUCAFERA:

Una cuca és un animal monstruós similar al drac que s’arrossega per terra, com la serp, i habita a coves i galeries subterrànies. Segons la tradició, precedeix la processó del Corpus com un drac-monstre, tortuga gegant amb closca i cap de cocodril.

La Cucafera per Gloria Espert 2.jpg recortada.jpg
Cucafera per Gloria Espert, 1r batxillerat E

DIMONI:

Hi hà molts tipus de dimonis, familiars, de malsons, de la luxuria nocturna, enganyadors, principals o dels aquelarres. Al nostre territori els podem trobar a la Cova de l’Avern, a Ontiyent, al Camp de Morvedre, a Moixent, a Morella, al Santuari de l’Estrella (alt Maestrat), a Náquera i a Bèlgida (dimonis que s’emporten l’anima), o els dimoniets a Benixama.

Dimoni xicotet per Ana Soler 1
Dimoni xicotet, per Ana Soler, 2n batxillerat E

DONYETS:

No mesuren més de 30 centimetres, vesteixen faixa, jupetí i un mocador en el cap. Són fidels a la família que els acull; si se s’els  tracta amb afecte, es comporten de manera beneficiosa: mantenen la casa ordenada, cuiden als animals i realitzen les tasques domèstiques. Si no s’els tracta bé, provoquen molèsties durant la nit: mouen els mobles i els objectes de casa i maltracten als animals. No obstant açò, sempre procuren que tot estiga de nou en el seu lloc a l’alba.

DRACS:

Engloba als quatre elements: ix de la terra o de l’aigua, vola per l’aire i escup foc. Té cos de rèptil de color negre, roig o verd, amb escates de cocodril, arpes d’àguila, ales i aletes membranosas, espina serrada, cua acabada en fletxa, alè apestoso, llengua bífida i amb un, tres, set o nou caps. S’explica la seua existència al Comptat, Alcoi, Benidorm o el Baix Vinalopó.

ENCANTADES, DONES D’AIGUA I SIRENES:

Són esperits naturals que prenen figura femenina. Es fan visibles la Nit de Sant Joan o una vegada cada cent anys. Al nostre llegendari acostumen a ser princeses mores que s’han quedat després de l’expulsió a protegir el tresor i que patixen un sortilegi que pot ser trencat si, quan s’apareixen a un caminant abillades amb riques joies, a la pregunta: “Què t’estimes més, les joies o jo?”, el caminat la tria a d’ella. Algunes d’elles són l’encantada del Cabeçó d’Or, la de la Giraba, la de la cova d’Ocre, la de Petrer, la de les tres taronges, la  de la donzella, la del desert de les Palmes, la de Montesa o la d’Onofre.

També hi ha les dones d’aigua , que són genis locals d’un paratge. Les sirenes són una varietat d’aquestes. A Santa Pola sembla que una jove es transformà en sirena degut a la seua devoció pel mar, li va demanar al sol i a la lluna que la feren viure al mar, però va ser un bruixot el que, apiadat dels seus plors convertits ja en font que arrivava al mar, la convertí en sirena. Una vegada va viure a la mar, enyorava al seu estimat que continuava a terra.

ESCLAFAMUNTANYES

L’Esclafamuntanyes és una de les rondalles més emblemàtiques d’Enric Valor. El seu protagonista -el més petit de quatre germans- és un exponent clar de l’heroi clàssic que amb l’ajuda d’un element màgic supera totes les dificultats, inclosa l’enveja perversa dels germans. I gràcies a les seues virtuts i a la força de l’amor, guanya el de la princesa Rosa Darrerina.

 

FERRABÀS O FERRO BRAÇ:

Gegant emparentat amb els gegants del ferro. A alguns pobles valencians es pronuncia com Ferrabràs i s’utilitza com a malnom afectuós o com a nom per a designar a xiquets entremaliats, molt endrecers,  que sempre estan fent maldats.

 

FLARE FLARION:

Flare Flariol
Flare Flarion per Irene Martos, 1r batxillerat

El flare Flairon o Flairol és un personatge de la cultura popular valenciana, propi de les comarques del Comtat, la Safor ila Vall d’Albaida. És un flare gegantí, d’hàbit terròs i amb una gran panxa. Roda pels pobles per a emportar-se als menuts que tenen mal comportament.
A més, es donava la característica que el Flaire Flairon parlava en castellà, en una època en què als pobles valencians sols els forasters parlaven eixe idioma.

 

 

GAMBOSINS:

Els Gambosins per Yolanda Martínez 2
Els gambosins per Yolanda Martínez Ramón, 2n batxillerat

Essers esgarrifosos, petits, voladors, d’un negre brillant, nocturn, volen en estols i apareixen de sobte i ataquen. Espanten a la gent les nits de molt de vent.

GEGANTS I NEGRES:

En la mitologia valenciana, la majoria d’ogres són de color negre, reminiscència de l’època islàmica.

A les nostres rondalles tenim: Robafaves, el gegant del Romaní, l’Ogre de la caputxa negra.

Al nostre àmbit cultural hi hà gegants que encarnen la força com a protectors del poble: rotllà, Joan de l’Ós, el Gegant del Pi… Els forçuts valencians més coneguts són: Arrancapins, Arrancamuntanyes, Esclafamuntanyes, Tombatossals, Passa-rius, Bufanúvols, Plegallan i Ferro Braç (Ferrabràs).

 

L’HOME DEL SAC:

Homenot brut i pollós que arriba caminant als pobles amb el seu sac enorme penjat al coll i agafa d’un grapat el primer xiquet roín que troba i s’el fica dins del sac, mig ple d’altres xiquets roïns que ha arreplegat pel camí. És tan forçut que alça el sac en pes amb una sola mà, el sacsa i se sent tots els xiquets plorant dins, confosos en un embolic de bracets i cames.

 

De mitjana edat, mai jove, va vestit amb roba de diari, sargida, brut de pols, mal afaitat i mira de cua a l’ull. Guaita les víctimes al carrer, amagat per cantons o portals foscos, sobretot a poqueta nit. Capten l’atenció dels infants tocant la flauta, cantussejant, amb algun joc o amb l’oferiment de caramels.

Només apareix si els pares, avis o algún adult els invoca: “Que vinga l’home del sac i se t’emporte, ventureta, que em faràs eixir els cabells verds”.

 

HOME DELS NASSOS:

Te 365 nassos i li cau ú per dia, la nit de cap d’any li tornen a eixir tots de colp. Vestit amb un abric llarg i una maleta pot volar fent espirals a l’aire. Visita les cases on hi ha xiquets i amenaça d’emportar-se’ls. Els menuts, per tal que els deixe en pau, acostumen d’oferir-li una moneda. L’acceptarà i se n’anirà.

 

MARRACO:

És un ésser fantàstic i malèvol al qual apel·laven els adults quan volien espantar lals xiquests per tal que fossin més obedients. És tipic del  Maestrat valencià i es considerat una versió més antiga de l’home del sac.
Figura d’animal monstruós que rodava com un vehicle i treia una llengua molt llarga.

 

MIQUELOT:

Es tracta d’un individu de costums nòmades, que va de poble en poble, i si veu un xiquet sol pel carrer, el clava dins del sac i se l’emporta. Amb aquest personatge s’aconseguia que els nens no isqueren al carrer sense supervisió, o que es comportaren de determinada manera amb l’amenaça de fer vindre al Miquelot a pels nens. També es anomenat com: el saginer, greixer, pare llop, el Sangueta; encara que cadascun d’aquests personatges podien tindre característiques pròpies i úniques.

 

MORO MUSSA:

Personatge que s’emportava als xiquets en la foscor. Si el xiquet intuïa la seua presencia en la foscor el podia conjurar juntant els punys ben tancats amb els dits polzes molt junts i dient: “Vésten moro Mussa o moriràs com una puça”.

Està basat en la llegenda del monarca musulmà de Balànsiya (actual València), que va perdre els seus dominis després de la Conquesta Jaumina durant el segle XIII.

A la Vall d’Uixó la llegenda del moro Mussa narra una increïble història protagonitzada per un ésser malvat i repulsiu que acompanyat de la seua serp i el seu gat negre, i després de raptar a un bella donzella, s’acabarà enfrontant, transformat en un ésser fantàstic amb cap de drac i cua de serp, al cavaller cristià Jaume Ferrisa.

Un altre exemple ben curiós el trobem a la Marina. Hi era típic espantar els xiquets dient-los: “Que ve el drac, que ve el drac”. No penseu que hi havia cap cova ni cau habitat per un monstre. Aquest “drac” feia referència a l’apel·latiu d’Al-Azraq, el cabdill musulmà que temps era temps va posar els cristians contra l’espasa i la paret. També herència del nostre passat morisc, hi ha les al·lusions al moro Mussa. O al forçut Al-hem de Gorga (pronunciat alcem), que et tombava de tos d’una alenada.

 

PARDALOT:

Monstre alat ubicat a la Ribera Baixa que tenia el cau dins de les altíssimes xemeneis de rajola de les fàbriques. El monstre gaudia del calor del foc i utilitzava el fum que eixia per les xemeneies per camuflar-se quan entrava o eixia del seu cau. Aquest amor al foc fa que se’l emparenta amb criatures infernals.

 

PARE LLOP:

Variant de l’home del sac, també conegut per Puto Vell. Es passeja amb un sac al muscle, de caràcter cruel i malvat. Pot transfigurar-se en llop o dur una pell de llop.

QUARANTAMAULA:

Esser monstruós, híbrid d’humà i gallina, d’origen demoníac. Té mig cos cobert de plomes, i la resta la formen unes potes llargues i poderoses i un coll de voltor.

Quarantamaula per Sergio Martínez.jpg
Quarantamaula per Sergio Martínez, 2n batx E

Rep tants noms com formes pot adoptar la por. A Tibi, a l’Alcoià, l’han vista en un plantà i es un dimoni emplomat. A la Ribera, l’han sentida cantar: La Quarantamaula va per les teulades, agafant xiquetes i tirant pedrades.

En altres comarques, adopta aparences tan dispars com la d’un caragol o la d’un gat. El motiu és recordar-nos que les formes del mal són infinites, d’ací el nombre de quaranta, i fins i tot, aparentment inofensives, de gata maula.

 

SAGINER/GREIXER TIO CUIRO:

El Saginer o tio Cuiro, també anomenat Greixer o Greixet segons les comarques o Miquelot. Es tracta d’un individu de costums nòmades, que va de poble en poble, i si veu un xiquet sol pel carrer, el clava dins del sac i se l’emporta.

Amb aquest personatge s’aconseguia que els nens no isqueren al carrer sense supervisió, o que es comportaren de determinada manera amb l’amenaça de fer vindre al Miquelot a pels nens.

El Saginer per Pablo Claver Benancio
Benancio el Saginer per Pablo Claver

 

TIO DELS OSSOS:

El Tio dels Ossos és l’espectre d’un esquelet que està dotat de vida pròpia. Aquest personatge el troben en rondalles com la de “Peret de poca por”.

 

TOMBATOSSALS:

És un gegant de bona ànima que amb l’ajuda dels seus amics va fer possible la fundació de la ciutat de Castelló.  De l’heroi mític s’explica que va nàixer a la partida de Bovalar durant una forta tempesta produïda per en Bufanúvols, fruit de l’amor sorgit entre la Penyeta Roja i el Tossal Gros. En aquella tempesta, tots els vents excepte la Tramuntana per eixelebrada i perillosa foren convocats, i s’arremolinaren en el cel descarregant un gran xàfec que arrossegà un munt de còdols cap a la vall que els separava. Del munt de pedres i còdols, s’alçà amb els primers raig del sol, el seu estimat fill Tombatossals, que com el seu nom indica, tenia la força suficient per alçar o ensorrar els turons i les muntanyes.

(Segons l’obra “Tombatossals” de Josep Pasqual Tirado, 1930)

Tombatossals per Laia Hernández gestos.jpg
Estudi de gesticulació de Tombatossals per Laia Hernández, 1r batxillerat arts

URQUESSES:

Dones de l’infern, criatures mitològiques que habitaven l’infern i feien companya als dimonis. Apareixen a “Les rondalles mallorquines”.