Definicions de diccionari

La definició i la transcripció fonètica de les paraules que trobareu a continuació estan fetes, fonamentalment, a partir de la informació i definicions del Diccionari Normatiu Valencià i del Diccionari català-valencià-balear.
Les frases fetes nomenades i les expressions han estat arreplegades pels alumnes de tercer d’ESO entre les seues famílies i el seu veïnat.


Per ordre alfabètic:


animeta [animéta]
5. se te n’eixirà l’animeta loc. orac. S’usa per a fer por al xiquet que s’ha fet una ferida.
6. veure animetes loc. verb. Il·lusionar-se amb coses que no són reals, ser fantasiós.

arrancapins [araŋkapíns]

m. inv. Home corpulent i forçut.

banyeta [baɲéta]

f. [col·loq.] Dimoni, diable.

bruixot / bruixota [bɾujʃɔ́t]

m. OCULT. Home que practica la bruixeria.
m. ETNOL. Home que en diverses cultures du a terme les pràctiques màgiques i rituals, actua com a curandero i passa per tindre poder sobre les forces sobrenaturals.
bruixotes: Bruixa Curruixa / Maria la Bruta / Maria la Bubota.

brut/ bruta [bɾút]

10. m. [ant.] Home en la seua condició d’animal. 

maria la bruta loc. adj. En algunes contrades de Catalunya s’empra la frase “María bruta” per referir-se a alguna persona que no era massa neta o que feia alguna acció realment bruta o mal vista. Per exemple “Treu-te els dits del nas, maria bruta!

Festa del Brut i la Bruta A Torà (Lleida) encara la celebren. La tradició arrenca del 1750 quan se celebrava la Festa de la Llordera; en ella es ballava una dansa d’origen pagà. El Brut anava vestit de calderer, brut de cara, mans i roba, carregat de paelles, perols vells i bonyeguts. La Bruta anava també bruta amb roba esfilagarsada, una caputxa deteriorada lligada al cap i amb una instrument per filar cànem a les mans. Aquests s’encarregaven de córrer i saltar pels carrers i d’espantar les criatures que intentaven burlar-se d’ells.

Consulteu el terme filosa.


butoni [butɔ́ni]

m. ETNOL. Fantasma imaginari amb què es fa por a les criatures.

cucafera [kukaféɾa]

f. ETNOL. Animal fabulós, de forma entre tortuga gegant i drac mític, que tradicionalment ha precedit la processó del Corpus de diverses localitats valencianes i catalanes, per a representar la idolatria o l’heretgia vençuda per la verdadera religió.

dimoni [dimɔ́ni]

m. REL. En la tradició judeocristiana, àngel que es va rebel·lar contra Déu.
fet un dimoni (o com un dimoniloc. adj. Molt irritat.
ser de la pell del dimoni (o de Barrabàs) loc. verb. Actuar sense obeir, especialment un xiquet que fa maleses.

donyet [doɲét]

m. MIT. Follet, esperit fantàstic, imaginat per la superstició popular, que habita en certes cases o en certs paratges, turmenta la gent durant el son i causa alteracions i desordres.
foc follet (o fatu) m. Flama erràtica que es produïx arran de terra, en els cementeris, per la combustió dels gasos produïts per les substàncies orgàniques en descomposició.

drac [dɾák]

m. MIT. Animal fabulós que se sol representar amb la figura d’una serp corpulenta proveïda de potes i d’ales, molt feroç i amb capacitat per a llançar foc per la boca.
m. MIT. Dragó.

ferrabràs [ferabɾás] [pl. -assos]

m. Xiquet inquiet que fa moltes malifetes.

filosa  [filóza]

2 f. ETNOL. Personatge femení que intervé en algunes de les representacions de les temptacions de sant Antoni en les santantonades de la comarca dels Ports.

fura [fúɾa]
1. mFuró.
ser un furó de cuina loc. veb. Persona que es fica en les coses dels altres, que tot ho esbrina, que tot ho vol saber.
estar fet un furó loc. orac. Persona a qui agrada dotorejar.
2. f. Fúria.
f. MIT. En la mitologia grega, dona infernal que tenia la missió de turmentar les persones roïns.
estar fet una fura loc. verb. Persona que està dominada per una ira violenta.

gambosí [gambozí]

m. Animal imaginari el nom del qual s’usa per a fer bromes als caçadors i acampadors novells.

gegant -a [ʤeɣánt] o [ʤaɣánt]

m. i f. MIT. Ésser fabulós d’estatura i força enormes.

entendre-ho tot per la bragueta, com els gegants loc. verb. Interpretar malament les coses, ordinàriament en sentit obscé.

estar ocupat en la roba dels gegants loc. verb. Fingir moltes ocupacions una persona que no en té cap.

un pas de gegant m. Un gran progrés.


greixer [gɾejʃéɾ]

m. ETNOL. SaginerPersonatge fantàstic, usat per a fer por als xiquets, que suposadament els segrestava per a matar-los i utilitzar les parts del seu cos amb finalitats terapèutiques.

ogre / ogressa [ɔ́ɣɾe] (f. [oɣɾésa])

m. i f. LIT. Gegant imaginari dels contes de fades que devora éssers humans.
ser un ogre loc. verbPersona molt cruel, brutal o insociable.

pardalot [paɾðalɔ́t]

m. [pej.] Pardal gran o del qual es desconeix el nom.

saginer [saʤinéɾ]

m. ETNOL.GreixerÉsser imaginari amb què es feia por a les criatures, amb l’admonició que els trauria el sagí.

sílfide [sílfiðe]

f. Dona molt bella i esvelta.
estar feta una sílfide loc. verb. Aparentar bellesa, estar esvelta i guapa.
tità [titá] 
m. MIT. En la mitologia grega, fill d’Urà i Gea, que tenia figura humana, era de gran estatura i amb una força prodigiosa.
m.Home d’una gran potència física o intel·lectual.

urquésesa (o urquès) [uɾkés]

adj. [ant.] Infernal.
urqueses (terme que apareix a l’Espill, llibre de Jaume Roig).



Altres entrades pendents encara d’estudi:
Encantades L’encantada: – del Cabeçó d’Or – de la Giraba – de la cova d’Ocre – de Petrer – de les tres taronges – de la donzella – del desert de les Palmes – de Montesa – d’Onofre
Esclafamuntanyes
Flare Flarion
negres
Home del sac
Home dels nassos
Marraco
Miquelot
Moro Mussa
Pare Llop
Pasasopes
Quarantamaula
Tio Cuiro
Tio dels Ossos
Tombatossals
Vella Pinta
Velleta de Toix