Quan al principi d’aquest projecte vam fer les primeres reunions de coordinació entre tots els professors implicats, es va plantejar que, abans de tot, era necessari fer una investigació profunda dels personatges de la “Mitologia Valenciana” des de tots els camps. Així doncs, calia descobrir-los i estudiar-los des de la Història amb les diferents narracions i contes de la cultura popular, des de la literatura amb en els relats i escrits fets, des de les il·lustracions aparegudes en diverses publicacions…i com no, des de les cançons i la música on podien aparèixer aquestes criatures. A banda d’aquest primer punt de treball, també es va parlar de la relació i les similituds amb criatures semblants d’altres cultures i que seria convenient descobrir-lo des del tots els Departaments de Llengües de l’Institut, tant de les nostres com de les Estrangeres. Així doncs, tots vam començar a fer una recerca profunda de dades referides a aquests personatges per tal de poder treballar després amb l’alumnat en la creació de relats, d’imatges, de disfresses, d’interpretacions musicals…
Des del Departament de Música del Centre ens vam veure amb la dificultat de trobar cançons o qualsevol altre tipus de música, on hi apareguessen referències als monstres i criatures de la cultura popular valenciana, no sols en les lletres sinó també en la inspiració que dugués a la creació de les músiques. Tan sols vàrem trobar algunes Rondalles d’Enric Valor musicades on hi apareixien alguns d’aquests personatges .És per això que, per una banda, es va dirigir la participació cap a l’estudi musical d’aquest tema en altres cultures i per altra, cap a la creació específica de música que estigués inspirada en aquestes figures. I precisament, aquest últim ha estat el meu treball.
Parlant amb els meus alumnes de 2n de Batxillerat, per tal de triar als favorits, després d’haver “conegut” a alguns dels monstres valencians com Arrancapins, Banyeta, les Bruixotes, el Butoni, la Cucafera, Esclafamuntanyes, Gambosins, Home del sac, l’Home dels nassos,el Quarantamaula o les Encantades, tots van quedar més fascinats per les encantades i les dones de l’aigua encara que, al mateix temps, van proposar que, tal vegada, seria interessant fer una composició musical que envoltés la màgia, el misteri, l’enigma, el respecte i, tal vegada, la por de tots ells.
I així vaig fer. Em vaig posar a composar diferents peces musicals per a instruments de classe i veu (encara que poden adaptar-se i substituir-se en funció de la disponibilitat), per tal d’interpretar-les amb el meu alumnat i fer la “banda sonora” de les criatures. El resultat va ser molt satisfactori i la imaginació que la música va despertar en tots ells va començar a fluir d’una manera espectacular, duent-los a imaginar no sols més històries sinó també més personatges. Resultava difícil que deixaren de parlar de monstres i d’inventar contes a partir de la música que anava apareixent entre tots. És el que diuen “el gran poder evocador de la música”.

Carmina Valiente Ochoa

(Ací es poden veure alguns fragments de les composicions i fotografies de les interpretacions amb l’alumnat).

CRIATURES 2

20170522_124237


 

El rebost musical

Els valencians posseïm una mitologia popular, de monstres i personatges “desagradables”, presents en llegendes i rondalles. El Butoni, el moro Musa, la Quarantamaula, les Encantades, els ogres, l’Arrancapins, l´Home del sac, l’Home dels nassos…Abans temuts i respectats amb la simple invocació del seu nom, «Que ve…».

Des del Departament de Música, els professors Pablo Ramos i Josep Vicent Jover hem intentat fer amb l’alumnat de segon d’ESO un treball de recerca de cançons i músiques populars on aparegueren aquest personatges per poder conèixer-los un poc més.

Tot i que aquestes “espantacriatures” valencianes ja no només les trobem en la memòria oral dels nostres avis sinó que han passat a formar part de molts llibres que recullen rondalles i treballs d’investigació, pel que fa a la música tradicional no hi són, llevat del treball del cantautor valencià Dani Miquel que amb la seua cançó “Maria no té por”, fa un repàs de les nostres criatures fantàstiques.

En trobar-nos amb aquesta dificultat hem agafat, en un primer moment, un exemple de la música culta. Es tracta d’un fragment de  l’obra per a piano Quadres d’una exposició del compositor rus Modest Mussorgski (un dels compositors nacionalistes russos més originals i influents del segle XIX) on es fa referència a la Baba Iagà.

A la mitologia eslava, la Baba Iagà és una dona vella amb aspecte deformat i ferotge. Des del segle XIX, a la Baba Iagà se la representa com una bruixa que viatja volant dins un morter (i armada amb la mà de morter). Viu a la part més profunda del bosc, en una cabanya que acostuma a tenir una o dues potes de pollastre. La Baba Iagà pot ajudar o fer la vida impossible a aquells que la busquen o se la troben (depenent del conte i de les circumstàncies).Baba Iaià

Il·lustració de l’artista Rima Staines

 El novè moviment de Quadres d’una exposició està inspirat en un dibuix de Víktor Hartmann d’un rellotge amb la forma de la cabanya de la Baba Iagà.

Mussorgski va escriure l’obra per a piano, però possiblement és més coneguda per les diferents orquestracions i arranjaments d’altres músics i compositors, especialment la del compositor francès Maurice Ravel.

Amb l’alumnat hem treballat com el compositor amalgama els elements del llenguatge musical, especialment la paleta del timbre per tal de fer-nos sentir retrunyir el terra mentre ens persegueixen aquestes dues enormes potes de pollastre que porten la cabanya. Els canvis d’intensitat i color són el que més ha colpit l’alumnat mentre escoltava, i desprès veia, aquest retrat sonor que Mussorgski va fer de la ferotge Baba Iagà.

Deixem alguns dels enllaços que hem treballat amb l’alumnat:

https://youtu.be/jHz_pngIO0g

https://youtu.be/sxTLk8gWJHg

https://youtu.be/KNdOMcbuiiA

Desprès d’aquest recorregut sonor per la mitologia eslava, tornem a la tradició valenciana.

L’alumnat de segon d’ESO ha treballat a l’assignatura de valencià les Rondalles d’Enric Valor. Enric Valor va posar els fonaments de la recuperació d’una tradició oral, i des del departament hem pensat que l’alumnat es convertira en rondallaire oral, però utilitzant una tècnica més propera als seus gusts musicals, el rap.

Hem agafat la Rondalla de El dimoni fumador. Dividides les dues classes de segon d’ESO en grups, hem repartit la rondalla.

L’alumnat, desprès d’un treball de recerca ha escollit una base musical de rap i ha començat a unir text i música; un parell de sessions desprès, hem començat la gravació de la rondalla rapejada. A continuació, us deixem algunes mostres del resultat d’aquest treball.

Pare Llop

Flare Flarion

Encantades

El dimoni fumador

Dracs

Butoni

Butoni II

Bubota

Banyeta

El dimoni