1. Tresors i castells

Recerca en internet dels llocs on han aparegut tresors amagats o són un tresor patrimonial .

El Castell de Penella (Alacant, Concentaina)

Lat. 38°42′06′′N Long. 0°25′21′′O

HISTÒRIA:

El castell de Penella, o castell de les Penelles, és una construcció que data de finals del segle XIII amb el permís de Jaume I el Conquistaor. Ho va contruir Guillem Ponç de Villafranca per al control de aquestes terres i per a fer de frontera amb el musulmans. Està fortaleza forma part de la línia defensiva que Jaume el Conquistador va crear per a assegurar la terra guanyada als moros y al mateix temps també protegia el territori.

ASPECTES GEOGRÀFICS:

El castell, se situa sobre un penyal calcària de parets verticals per la cara nord junt a uns 3 kilómetres de la localitat de Benilloba, en la pedania de Penella, unes quantes cases de camp que es distribueixen el la ladera de la serra de la Serreta.

FESTES I TRADICIONS:

Les festes mes populars són las dels moros i cristians, els set dolors de la Nostra Señora, ruta literària de Concentaina Mediaval i Morisca, etc.
Una de les tradicions més famoses és la de l’home de les orelles, pareix una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava el transcurs de l’any. Tradicionalment, els adults solen explicar als xiquets que l’últim dia de l’any ix l’home de les orelles amb 365 orelles en la cara, sense pensar que el 31 de desembre ja només li queda una, se solia dir que acabat se li havia vist hostatjar-se en l’hostal o en el pal la font passar per algun carrer pròxim, amb la intenció que correguerena veure si podien trobar-lo. També hi havia qui deia veure-ho reflectit en les canaletes de l’aigua i així li ho indicaven als petits. Als pobles més petits, es deia que apareixia a l’església per beure la pica d’aigua beneïda.


Castell del Bou Negre, Argeleta (Alt Millars)

Lat. 40.078333333333. Long. -0.35305555555556.

HISTÒRIA:

Ubicat sobre jacimients íbers i romans, el Castell del Bou Negre va ser la fortificació dominant d’una gran extensió de territori. Es desconeix la data exacta de la seua construcció però hi apareix en documents del segle XII. El 1178 és citat com a part dels castells que delimiten la frontera de la Diòcesi de Tortosa.
A principis del segle XIII pertanyen a Abu-Zayd, que el cedeix al seu fill Ferran Pérez i successors. A continuació passaria per mans de la Corona, de la nissaga dels Arenós i a la casa ducal de Villahermosa. Va ser plaça clau en diversos conflictes bèlics, com ara la guerra entre els descendents d’en Blasco Eximénez d’Arenós (1291), les comtesses entre la Casa Reial i la Casa de Gandia (1464 – 1477) o a la Guerra de Successió, on va ser cremat junt a la vila. Més tard seria rehabilitat per la seua posició estatrègica en les Guerres Carlines.

ASPECTES GEOGRÀFICS:

Situat en el límit dels termes municipals d’Argeleta i Lludient, el castell del Bou Negre devia tindre unes dimensions considerables, atès l’àrea que ocupen les seues restes. La seua privilegiada ubicació a 748 metres d’altura es completava amb muralles i torres que defenien l’entrada est i sud de la Mola sobre la quall s’assenta. Les vessants nord i oest defenien amb penya-segats inaccsessibles.
En l’interior s’hi troba una torre rectangular de pedra de gravera. Es considera l’origen romà donat troballes de ceràmica d’aquesta època el seu voltant.

FESTES I TRADICIONS:

Hi ha les restes del Castell del Bou Negre, bastió de resistència musulmana contra Jaume I. Les tropes cristianes el van sometre a un llarg setge, burlat gràcies a un passadís secret per on els rebels es proveïen d’aigua i queviures. Els cristians van idear un pla per aconseguir escalar les muralles del castell: reuniren un bon ramat de cabres muntanya amunt, esperitades, seguides pels crits de la tropa. D’aquesta manera van confondre els defensors, mentre els cristians atacaven un altre flanc desprotegit del castell. Abans de prendre la fortalesa, els moros amagaren els seus tresors, custodiats per l’encantament d’un bou negre. La bèstia es fa visible una vegada cada cent anys. L’encanteri del tresor només el pot trencar qui toque el guàrdia quan traga el cap pels murs de la finestra del bou.


El castell de Polop (Alacant)

Lat. 38.6221. Long. -0.126686.

HISTÒRIA:

El castell de Polop és una fortalesa d’origen musulmà construïda a principis del segle XII que se situa en un turó al costat de la població.

ASPECTES GEOGRÀFICS:

Es conservava trams de muralla de maçoneria i tapial.

FESTES I TRADICIONS:

La Processó de la benedicció dels camps a Sant Isidre Llaurador de la partida de Polop se celebra a l’Ermita de Polop l’últim diumenge d’agost. Tradicionalment també se celebraven festes a l’Ermita de Polop en l’últim cap de setmana d’agost, però des de finals de la dècada de 1980, es realitza únicament la tradicional benedicció dels camps en la seva ermita, a excepció d’alguna celebració religiosa ocasional l’últim dissabte d’agost.


El Castell de Segart, Camp de Monvedre (València).

Lat. 39.683789300000 Long. -0.37336420000

HISTÒRIA:

Actualment en ruïna, s’aprecien restes de muralla construïda amb tàpia sobre maçoneria. Els orígens de la població i del castell corresponen a l’època de dominació musulmana. La fortalesa va ser conquerida per Jaume I en data incerta, però amb seguretat al voltant de 1238.El mateix monarca el cediria primer al bisbe de Vic, i posteriorment, en 1248, seria propietat d’Adam de Paterna. El monarca Pere el Cerimoniós, lliuraria la seva propietat a Bernat Ripax i anys més tard s’incorporaria a la jurisdicció de Sagunt, de la qual no es independitzaria fins a 1535.L’expulsió dels moriscos en el 1609 va comportar que el lloc quedés deshabitat, per la qual cosa Joan de Vilarrasa, en aquell temps senyor de la baronia que formaven Segart i Albalat, va haver escometre la tasca de repoblar amb cristians vells procedents de terres catalanes.

ASPECTES GEOGRÀFICS:

El Castell de Segart (Camp de Morvedre, País Valencià), és una fortalesa d’origen musulmà construïda al voltant del segle XIII, i que se situa al alt d’un turó sobre la població que li dóna el seu nom. Encara es poden veure restes de les muralles i part de l’estructura cúbica d’un aljub.L’entrada a les ruïnes del castell es fa per la part nord. Allà es troben dos “torres” protegeixen l’antiga entrada al recinte fortificat.Hi ha una torre en direcció est.Tot el recinte va haver d’estar enllaçat amb una muralla.A la zona més alta encara persisteixen les restes d’un aljub. Al seu costat s’observen restes d’antics assecadors de figues.

FESTES I TRADICIONS:

Les Festes Majors tenen lloc l’últim diumenge de juliol i els primers dilluns i dimarts d’agost. En aquests dies tenen lloc misses, revetlles, cavalcada infantil, concurs de paelles i, en l’últim dia, calderes d’arròs amb fesols i naps per a tot el poble. Cal assenyalar que cada dia hi ha una processó, la primera és la de la Immaculada Concepció; la segona de l’Ecce Homo, encara que es fa acompanyada per la imatge que va sortir el dia anterior. L’últim dia és el torn de la Santa Cruz,i surten les tres imatges juntes. Durant els tres o quatre dies de festes, hi ha solta de vaquetes, tant al migdia com a la tarda, ia la nit bou embolat.


2. Herbes i filtres

Propietats de les plantes, lloc on apareixen i el seu ús.

Nom de l’herba el llatí: Digitalis purpurea

Nom en valencià:  Digitalina

Nom en castellà: Digitalina

Fotografia i/o dibuix

Digitalis_purpurea

Lloc on es poden trobar:
Propietats que se’ls atribueix:

S’utilitza en la regulació de les arítmies cardíaques i per a enlentecer les pulsacions del ventricle en la fibril·lació ventricular. Una sobredosificación produeix una visió groga i l’aparició de visió de perfils desdibuixats a més de bradicàrdia en casos extrems.Un dels efectes secundaris de la digital és la reducció de l’apetit.

Pocions, filtres i rituals en què s’utilitzen:

L’òrgan de la planta utilitzat per les seues virtuts medicinals són els fulls. Les seues fulls, contenen una poderosa toxina, la digitalina, que afecta el funcionament cardíac. Extremadament verinoses si es consumixen, l’extracte del principi actiu ha sigut empleat com a medicació per a l’arítmia i altres deficiències cardíaques – La seua ingesta és fatal ben sovint s’utilitza en la regulació de les arítmies cardíaques i per a enlentecer les pulsacions del ventricle en la fibril·lació ventricular. Una sobredosificació produïx una visió groga i l’aparició de visió de perfils desdibuixats a més de bradicàrdia en casos extrems. un dels efectes secundaris de la digital és la reducció de la gana.

Lucía Hernández 3r ESO B


Nom de l’herba el llatí: Psilocybe subcoprophila

Nom en valencià: Bolet de fem

Nom en castellà: Silocibe, Corprófilo, Zaldi-Sorgin (eusk.)

Fotografia i /o dibuix:

Psilocybe subcoprophila

Lloc on es poden trobar: Ix sobre excrements equins, en prats humits per la pluja o reg. Es troba en l’interior de la Península Ibèrica concretament en la Comunitat de Madrid, Andalucia i Catalunya.
Propietats que se’ls atribueix: No és apta per a la utilització en la cuina, però no té efectes al·lucinògens.
Pocions, filtres i rituals en què s’utilitzen: Conté psilocibina , un compost d’efectes al·lucinògens per al ser humà. En els adults no sol tindre seqüeles greus, però en els xiquets pot ser mortífera.

Aitana Chavez 3r ESO B


Nom de l’herba el llatí: Acorus Calamus

Nom en valencià:Calamo

Nom en castellà : Calamo

Fotografia i dibuix:

Acorus

Lloc on es poden trobar:

Creix en tots los països europeus excepte Espanya. Sur de Rússia, Asia Menor, sur de Siberià, China, Japó, nord dels Estats Units, Birmània, Ceylán e India.

Propietats que se’ls atribueix:Las propietats medicinals de esta herba son debides principalment al seu oli volàtil, obtingut per destil·lació. Totes les parts de la planta contenen aquest oli, encara que la major quantitat es concentra en el rizoma.

Esta planta conté propietats tóniques, digestives i analéptiques. El extracte fluit s’usa com aromátic amarg, debit al oli volátil que es present. També actúa com carminatiu, terminant con la molèstia causada per flatulencies i controlant el creiximent de les bacteries que la causen. S’usa per a aumentar el apetit. Es un gran estimulant de la digestió, facilita les digestions lentes i pesades. S’ utilitza contra la dispepsia i los vómitos, i actúa com reconstitunyent en les convalecencies.

Asimateix, el cálamo aromátic actúa com un relaxant muscular i sedant suau, i es recomienda en cas d’urticaria i reuma.

En infusió, es coloca una cucharadita per taza, i es toma tres vegades al día ,mitja hora abans dels menjars. En aquests casos, el arrel es pot tomar per a aliviar la dispepsia així com para aclarar la veu.

Per altra banda, la tintura se obté macerant en alcohol troços finament cortats del rizoma, durant set díes i filtrant a continuació, s’utiliza com agent estomacal i condiment.http://www.hierbamedicinal.es/beneficios-del-calamo-aromatico

Pocions, filtres i rituals en què s’utilitzen:

Controlar a un enemic:

  • Un poc de calamó
  • Oli (a la teua elecció)
  • Una vela púrpura

Escriu el nom del te enemic en la vela,encendre-la i deixa-la cremar s’encera .Posa els restes de cera en el oli junt a poc de calamo .Col·loca o salpica tres gotes d’aquest oli en els sabates del teu oponent.

https://comotenersuerte.com/pociones-magicas-y-polvos-de-facil-preparacion/


Nom de l’herba el llatí:Juglans regia

Nom en valencià:Noguera

Nom en castellà:Nogal

Fotografia i dibuix:

Juglans regia

Lloc on es poden trobar:Les nogueres es sitúen en el sud-est d’Europa i oeste d’ Asia. Fins el nord de Grecia fins el Himalaya, pasant pels Balcans. Destaca la seua  presencia en China, Irán, Armenia (silvestre) i Nortamérica (especialment California). Generalment, en zones templades.
Propietats que se’ls atribueix:

Propietats de la nou:

• La nou posee un alt valor nutritiu. Es rico en proteïnes, lecitina i ácids greixos Omega-3 (greixos benefiques i necessàries per al cos).
• Rica en vitamines como las del grupo B, vitamina C, A y E.
 Rica en oligoelements, olis vegetals, etc.
• Té propietats medicinals: es útil per a reduir el colesterol, nutrir el sistema nerviós i a mantindre les seues funciones en bó estat, como la bona memòria i la intel·ligència, ademés de que ajuda a mantindre la pell be nutrida y bella.
• Conté iodo natural.
• Té propietats regeneratives.
• Posé un gran contingut calòric, por lo que son molt populars en èpoques de fred.

Té de Fulles de Noguera:

  • Ajuda a tractar còlics estomacals.

• Molt útil en caos de diarrea, a causa de les seves propietats antiespasmòdiques que es troben en les fulles.

• Té propietats aperitives, així que ajuda en casos de persones que no tenen molta gana.

• Les seves fulles tenen propietats diürètiques (elimina excés de líquids), així que la infusió és bona per estimular la funció renal i combatre la retenció de líquids.

• Útil per tractar infeccions urinàries o càlculs renals.

• Útil en casos de diabetis, problemes hepàtics, anèmia en totes les edats, etc.

• Desintoxica la sang netejant-la de les seves impureses.

• Combat acne.

• Combat i prevé nafres bucals, mala circulació sanguínia, problemes limfàtics i activitat glandular.

• Bé per combatre debilitament físic generalitzat, ferides supurades, inflamacions oculars, picades d’insectes, paràsits interns, raquitisme, icterícia, hemorroides, etc

https://www.plantas-medicinales.es/nogal-juglans-regia-propiedades-y-beneficios-para-la-salud-y-belleza/

Pocions, filtres i rituals en què s’utilitzen:

Xampú de noguera per a enfosquir els cabells:

Si tens els cabells obscur y t’ha començat ha eixir canes ,tracta de retardar l’ús de tintes agressius .Mitjor opta per un tractament natural que t’ha ajudarà a dissimular les canes.


Nom de l’herba el llatí: Datura Stramonium

Nom en valencià: Estramoni

Nom en castellà: Estramonio

Fotografia i dibuix:

Datura2Datura.png

Lloc on es poden trobar: La planta de l’estramoni, la més comuna, no és autòctona. El seu origen és sud-americà però sobretot creix en zones càlides eutróficas com a vores de rius, estables, femers, bords de camí o zones de cultiu. El monocultiu de determinats terrenys agrícoles afavorix la ressembra així com la multiplicació d’esta planta, les de la qual poden conservar el poder germinatiu durant anys.
Propietats que se’ls atribueix: L’estramoni és de la família de les solanàcies entre les substàncies que componen esta herbàcia es troben alcaloides tropánicos, que en xicotetes quantitats resulten tòxics y en dosis majors, causen el síndrome atropínico o inclús la mort en persones i animals. En les persones, la intoxicació per Datura stramonium a través de la seua ingestió, fumada o en forma de te, sol donar lloc a visió borrosa, midriasi, fotofòbia, sensació disfágica, nàusees, vòmits, vasodilatació, taquicàrdia, deliri, al·lucinacions, desocupació respiratòria i inclús la mort. A més, s’ha identificat que les llavors d’herba talpera són potencialment cancerígenes.
Pocions, filtres i rituals en què s’utilitzen: L’estramoni era conegut i empleat per moltes dones de les èpoques medieval i moderna. De la planta «Datura stramonium» obtenien un ungüent que s’aplicaven en els genitals, segons pareix impregnant el pal d’una granera que s’introduïen en la vagina. Així es produïen orgasmes i al·lucinacions, pràctiques que la Inquisició perseguia i castigava amb intrepidesa.

INFORMACIÓ ENCONTRADA A : http://www.ivami.com/es/microbiologia-vegetal/2180-i-datura-stramoniun-i-estramonios https://luxveritatem.wordpress.com/2011/09/18/el-estramonio-una-planta-empleada-por-las-brujas/


Nom de l’herba el llatí: Euphrasia officinalis

Nom en valencià: Eufrasia

Nom en castellà: Eufrasia

Fotografia i dibuix: 

Eufrasia.png               Eufrasia2

Lloc on es poden trobar: És una planta natural d’Europa central Àsia i Amèrica del nord on creix en praderies i pastius. Comú en prats de mitja muntanya fins a 2000 msnm, preferix ambients humits i terrenys acidòfils. Florix en l’hemisferi boreal entre maig i setembre.
Propietats que se’ls atribueix: L’eufràsia té sobretot propietats oftàlmiques, encara que també té propietats astringents, analgèsiques, cicatritzants, estomacals, digestives, tòniques i estimulants dels sucs biliars.
Pocions, filtres i rituals en què s’utilitzen:

Nom de l’herba en llatí: Foeniculum Vulgare

Nom en valencià: Fenoll

Nom en castellà: Hinojo

Fotografia i dibuix:

Foeniculum      Foeniculum2

Lloc on es poden trobar:

Es troba en les zones templades de tot el món,pero es nativa de la zona meridional d´Europa.

(costa del Mar Mediterrany).

Propietats que se’ls atribueix:

Té propietats culinaries i medicinals,s´utilitza en la gastronomia Espanyola.

Pocions, filtres i rituals en què s’utilitzen:

Té pocions per-a ajudar-te a perdre pes.


Nom de l’herba en llatí: Aloxinus

Nom en valencià: Donell

Nom en castellà: Ajenjo

Fotografia i dibuix:

Aluxinus.png          Aluxinus2

Lloc on es poden trobar:

Es pot trobar en quasi tot el món.

En Espanya es cultiva a València,Murcia i Granada.

Propietats que se’ls atribueix:

Té propietats terapeutiques,antigament s’utilitzava com insecticida,també es fa una beguda.

Pocions, filtres i rituals en què s’utilitzen:

Té virtuds curatives,amb els embarassos i els parts.


Nom de l’herba el llatí : Botrychium lunaria                                                                 Nom en valencià: Llunaria
Nom en castellà: Lunaria

Fotografia i dibuix:

Lloc on es poden trobar: Creix en pastos muntanyesos i alpins sobre sòls descalci- cats, en crestes rocoses i també en pinedes, des dels 1200 als 3300 m d’altitud.

Propietats que se’ls atribueix: A pesar que la composició química de la lunaria menor al dia de la data con nua sent una incògnita es coneixen prou bé quins són els efectes medicinals que pot oferir. Esta planta és un excel·lent remei astringent, té efecte antidiarreico i pot ser aprofitat com a emmenagog d’origen natural i les parts utilitzades són les espores

Pocions, altres i rituals en què s’utilitzen: S’utilitzava per a fer ungüents afrodisíacs

 http://www.hierbamedicinal.es/la-lunaria-menor h p://www.carmebosch.cat/? modul=cursos&lang=es&idc=22


Nom de l’herba en llatí :Aloxinus Nom en valencià:Donell
Nom en castellà:Ajenjo

Fotografia i dibuix:

Lloc on es poden trobar:Es pot trobar en quasi tot el món.
En Espanya es cultiva a Valencia,Murcia i Granada.

Propietats que se’ls atribueix:
Té propietats terapeutiques,antigament s’utilitzava com insecticida,també es fa una beguda.

Pocions, altres i rituals en què s’utilitzen:
Té virtuds curatives,amb els embarassos i els parts.


Nom de l’herba el llatí : chamaemelum nobile                                                                 Nom en valencià: camomila
Nom en castellà: manzanilla o camomila

Fotografia i dibuix:


Lloc on es poden trobar:

Es originaria de Europa occidental y el norte de Asia. Actualmente también está en toda Europa y EEUU.
Propietats que se’ls atribueix:
Se utiliza para alivios de estomago y en casos de alergias.

Pocions, altres i rituals en què s’utilitza:

Pócima de destrucción de males. Pócima para todos los males.


Nom de l’herba el llatí: Hypericum ericoides
Nom en valencià: cor de penya                                                                                             Nom en castellà: cor de peña

Lloc on es poden trobar:

És una planta del Mediterrani i del País Valencià. Viu als badalls de penyes i fissures de roques calcàries als llocs assolellats. A l’occidental també es troba principalment.

Propietats que se’ls atribueix:

“trencapedres”
El cor de penya s’utilitzava antigament a l’herboristeria tradicional
casolana. Per a ús medicinal es recol·lectava la planta sencera, amb les arrels. L’origen d’un dels noms d’aquesta planta rau en el fet que ha estat emprada per a dissoldre les pedres del ronyó. S’ha utilitzat també per a millorar la circulació de la sang i per a incrementar l’apetit.

Pocions, altres i rituals en què s’utilitzen:

Cura para el alma y el cuerpo


Nom de l’herba: Trichocentrum straneum                                                                        Nom en castellà: Oreja de burro                                                                                           Nom en valencià: Orella de llop
Fotografia i dibuix:

img11.jpg
Lloc on es poden trovar:

Resulta freqüent per les serraníes de la mitat meridional de Valencia, trobant-se dispersa per la provincia de Alicant.
Propietats que se’ls atribueix:                                                                                        Tracta amb:
-Inflamacions
-Hipertensió
-Enfermetats psicológiques com crisis de pànic i pors -Tumors
Pocions , altres i rituals en els que s’utilitzen:

Aquesta planta s’utilitzava en rituals per a soterrar als éssers volguts , era com una ajuda per poder arribar bé al cel .


Nom de l’herba: Rosmarinus officinalis
Nom en valencià: Romer/ Romaní                                                                                        Nom en castellà: Romero

Fotografia i dibuix:

ROMER-1
Lloc on es poden trovar:

El Romer es troba per tota la Comunitat Valencia.
Propietats que se’ls atribueix:

Millora l’activitat circulatòria, sobretot a les extremitats inferiors, essent així un bon cicatritzant. També ha estat demostrat el seu ús en el tractament de l’alopècia.
La gran majoria estan relacionades amb l’activitat de l’oli esencial
El fum del romaní serveix com a tractament per l’asma.                               L’administració per via oral també presenta una activitat diürè ca.

Pocions , altres i rituals en els que s’utilitzen:

A l’antic Egipte va ser un dels ingredients de les formulacions fetes per a embalsamar els cossos dels morts , un ritual molt comú en aquells temps.
Els metges àrabs, a l’antiguitat, empraven el romer per a tornar la parla després d’un
desmai.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Romaní_(planta) http://www.regmurcia.com


Nom de l’herba el llatí: Eryngium                                                                                             Nom en valencià: panical
Nom en castellà: cardo panical

Fotografia i dibuix:

panical-1.jpg
Lloc on es poden trobar:

És una espècie comuna a Europa central i occidental, el nord d’África,
Mig Orient i el Caucas. Es dóna principalment en terrenys secs i plans, sobretot a la vora dels camins i en camps de cultiu abandonats
Propietats que se’ls atribueix:

Depurativa: depura la sang i combat les in amacions que afectan a les vies urinàries o les de l’aparell circulatori.
Diüretica: afavoreix l’eliminació de liquids corporals.
Expectorant: actua sobre les mucoses dels pulmons.
Regulador de la menstruació: disminueix les menstruacions massa abundants i afavoreix aquell que son massa pobres.
Diafòric: es mula la sudació.
Aliment: les fulles poden menjar-se en amanides, combinades amd altres d’efectes semblants.                                                                                                                          Toxicitat: un abus d’aquesta planta podria produir una baixada massa important de la tensió arterial.


Nom de l’herba el llatí: Archangelica officinalis                                                                Nom en valencià: Angèlica
Nom en castellà:Angélica

Fotografia i dibuix:


Lloc on es poden trobar:

Es troba en llocs humits y sombrejats, prats, boscs, boras d’aigua, llagunes…
Es originaria del nort d’Europa, per la seua adaptabilitat a cualsevol tipus de sól, creix en zones molt amples y variades del planeta.
Propietats que se’ls atribueix:

Poders d’exorcisme, proteccio, curaccio y visions. Sutilitza a tots els encensos dels exorcismes, y la proteccio. Diuen tamb que si fumes les seues fulles tens visions del futur.
Pocions, filtres i rituals en què s’utilitzen:

Esparzint la planta per els cuatre cantons de la casa per espantar al mal. Juntantlo al bany elimina cualsevol malediccio.
Pagines utilitzades:

http://aventurasdeiliplense.blogspot.com.es/2010/03/plantas-magicas-9-la-angelica.html https://es.wikipedia.org/wiki/Angelica_archangelica http://www.botanical-online.com/angelica.htm http://plantasmedicinalesatusalud.blogspot.com.es/2012/11/angelica.html

Aitana Parra Galind


Nom de l’herba el llatí: Mandragora autumnalis                                                            Nom en valencià: Mandràgora
Nom en castellà: Mandrágora

Fotografia i dibuix:     Fixa-mandragora-Aitana-005.jpg

Lloc on es poden trobar:
Es creu que es troba a la bora dels arbres os han penjat persones amb malaltias incurables.

Propietats que se’ls atribueix:
Pot curar la infertilitat, pot crear desig al instant… Potencia l’amor, el coratje, portejeig de les forçes del mal.

Pocions, filtres i rituals en què s’utilitzen:                                                                   En la medicina antiga les fulles de mandràgora bullides en llet s’aplicaven a les úlceres; l’arrel fresca s’utilitzava com a purgant; i macerada i barrejada amb alcohol s’administrava oralment per produir sòn o com analgesic en dolors reumàtics, atacs convulsius i fins i tot de malenconia. En temps de Plini s’emprava com a anestèsic donant-li al pacient un tros d’arrel perquè la mengés abans de realitzar una operació.

Aitana Parra Galindo


Nom de l’herba el llatí: Origanum vulgare                                                                                                             Nom en valencià: Orenga                                                                                                          Nom en castellà: Orégano

Fotografia i dibuix:

Lloc on es poden trobar:

Sud d’Europa, oest d’Àsia i Amèrica del nord

Propietats que se’ls atribueix:

Serveix per a expulsar els gasos intes nals. També elimina la tos, desin ama els bronquis i ajuda a la eliminació dels gèrmens. A més, alleuja els dolors de la menstruació i facilita el buidatge. L’orenga té propietats an oxidants, i aquestes poden ser molt útils en tractaments de la sida o el càncer. Desinfecta ferides i alhora en treu el dolor ajudant a recuperar les lesions externes.

Pocions, altres i rituals en què s’utilitzen:

Algunes bruixes usen orenga en els seus enxisos per a atraure l’amor. Quan es mescla amb violetes, es diu que l’orenga és un amulet per a previndre els refredats.


Nom de l’herba el llatí:Salvia                                                                                                   Nom en valencià: Sàlvia                                                                                                           Nom en castellà: Salvia

Fotografia i dibuix:

Lloc on es poden trobar:

La sàlvia és oriünda de les muntanyes de la conca mediterrània, des d’Espanya a Turquia i des de Síria al Marroc. Viu en terrenys àrids, secs, de naturalesa calcària

Propietats que se’ls atribueix:

Està especialment indicada per a les digestions difícils, per a reduir les flatulències, la diarrea i els vòmits. Així mateix, una infusió de sàlvia actua contra l’acidesa estomacal i els unflors abdominals.

Pocions, filtres i rituals en què s’utilitzen:

La sàlvia és una planta que servix per a diverses afectacions del cabell i del cuiro cabellut com les canes. Només has de posar a bullir diversos fulls secs de sàlvia en abundant aigua, quan ja estiga en punt d’ebullició ho apagues i coles. Ara cada vegada que et dutxes has d’esbaldir-te el cabell amb este líquid, amb el temps vores com es torna més fosc.


3. Sanadors

Supersticions i solucions per a curar determinades malalties.

Nom de la malatia o dolència: L’ull de poll

Descripció:

Són una espècie de callositats que ocasionen moltes molèsties i de vegades dolor que apareixen generalment als peus com a resultat de l’excessiva fricció o pressió sobre l’os. Sorgeixen alhora amb un augment de la gruixa de la pell.

Explicació del remei:

El remei bàsic i únic per a aquestes durícies no és ni més ni menys que el fetge. Preferentment de bou o de porc criat de manera casolana. Aquest bocí el dipositareu sobre una gassa o tireta amb gassa incorporada d’una amplària superior a la de la grandària de la callositat. Amb aquest emplastre cobrireu l’ull de poll sencer. Tot seguit ho recobrirem amb una tireta impermeable perquè l’apòsit de fetge s’ha de dur com a mínim durant una novena (procureu canviar l’apòsit cada dos dies). Vist que quan caminareu xafareu la durícia, aquesta ha d’estar ben tapada. Passat el temps indicat, es destaparà l’apòsit, es netejarà l’ull de poll i amb un instrument de punta desinfectat es llevarà a poc a poc la durícia, la qual, si s’ha curat correctament eixirà sense cap problema. Una vegada desaparegut l’ull de poll i desinfectada la pell, la cobrirem fins que se seque.

Zona on s’aplicaven aquestos remeis:

Aquest remei s’utilitzava a Xeraco

Laura Eixarch Vercher 3r ESO D


Nom de la malatia o dolència: AIGUES CURATIVES.

Explicació del remei:

-Aigües termals: no són molts abundants, han sigut les més utilitzades.(aigua fétida) -Aigües sulfuroses:la característica principal d”estos brolladors és que s ́han usat en quadros patológics molt específics.(aigua fétida)
-Aigües ferruginoses :contituixen el nombre més gran de brolladors de la provícia , conegudes com <> (aigües metàl·liques o roges).
-Aigües salines: són dos els llocs on emergixen estos brolladors , conegudes com <>.Els dues han sigut utilitzats per gran quantitat de persones(aigua salada).
-Aigües nitrogenades : escasses , però molt importants en el seu ús popular. El treball es completa amb un breu estudi de l ‘ús de les aigües de mar (aigües blanques).

Zona on s’aplicaven aquestos remeis:

-Aigües termals:s’han pres en malalties reumàtiques i processos respiratoris crònics,sobretot.En la província de Bizkaia hi ha dos llocs, donant el seu nom al lloc on emergix en un d’ells, com és el cas d’Urberuaga.
-Aigües sulfuroses:la importància de estes aigües queda reflectida en els nombrosos establiments o institucions sanitàries que s’han construït sobre elles.Són molt nombrosos i estan localitzats al llarg de la província en moltes localitats, però sobretot cal destacar dos zones: la Vall d’Arratia i en Elorrio , on es concentren la major part d’ells. En total són més de la trentena al llarg d’uns vint municipis.
-Aigües ferruginoses :estos brolladors són els que més abunden en la provícia , no existint municipi que posseïsca una o més en la seua superfícies.
-Aigües salines: estos brolladors són els menys nombrosos provícia , perquè només existixen en dos localitats , Orduña I Ceberio , I el últim de la Vall d’Arratia.
-Aigües nitrogenades :Estes aigües no són massa nombroses en la província , però algunes d’ells han arribat a formar els balnearis de més renom , com el cas de d ‘ Urberuaga d’ Ubilla, i Molinar de carranza.


Dolència: Per a curar llagues de cremades, voltadits i furóncols

Explicació del remei:

Contra els furóncols anava ben un tall de caba . Esto es curavem simplement amb un tros de caba. . Es partix uns ceba per la mitat i agafem un tall que faca cassoleta i, en línterior, posem un trosset de sabó de llavar roba, de grandària aproximada com una avellana, i s´ afeig unwa gotes d`oli. Llavors, el posem al foc i quan el sabó s´ha desfet i la ceba estiga mig cuita, s´aplica, el més calent possible, al furóncol, com si fóra una boina i es venga fortament. A les poques hores, ha expulsat el pus i es cure prompte.

També , contra el voltadits anava bé la cataplasma de ceba. . Es procedix de manera semblant a com que calia fer contra els furóncols, però sense sabó.

Zona on s’aplicaven aquestos remeis:

Castelló, València.


Nom de la malatia o dolència: El mal d’amor/ amor no correspongut

Explicació del remei:

Pocions per a enamorar: Les pocions són molt importants en la bruixeria i hi ha tot tipus d’elles. Ací algunes que t’ajuden a aconseguir parella i enamorar a algú.

Poció alquímica per a enamorar: Una poció molt interessant que servix per a enamorar.

Poció d’amor amb ruda: Una poció que utilitza la planta de ruda. Una planta molt usada per a qüestions de bruixeria.

Zona on s’aplicaven aquestos remeis:

Callosa, podía procedir de l’Alger.


Nom de la malatia o dolència:

Un mussol , urçol i més rarament ordèol. És una glàndula sebàcia inflamada a la vora de la parpella, on aquesta es troba amb la pestanya. El mussol apareix com una protuberància rogenca semblant a un gra i és sensible, especialment al tacte. Un mussol és causat per bacteis de la pell que s’introdueixen en el fol.licle pilós de la pestanya.

Explicació del remei:

Per a guarir un mussol o urçol: Cataplasma de molla de pa amarada de vi negre. En aquell temps, els mussols a les parpelles eren més freqüents que ara, potser per la manca d’higiene, en general. Doncs bé, s’havia d’agafar una molla de pa i amararla amb vi negre. Aleshores, s’aplicava damunt de l’ull afectat, aproximadament durant set o vuit minuts.

Zona on s’aplicaven aquestos remeis:

Aquest remei s’utilitzava en Viladecans.

http://www.aj-viladecans.es/files/1625-489-arxiu/herbesiremeis.pdf https://ca.wikipedia.org/wiki/Mussol_(malaltia)

4. Festes màgiques

Relació entre festes paganes i religioses. On se celebren. Esdeveniments màgics al voltant de la festa.

Nom de la festa i dia que es celebra:   

Dia de Tots els Sants, 1 de Novembre.

Origen de la festa pagana:

Des del principi dels temps, l’home ha tingut una concepció del metafísic o màgic. La raó és que li dóna una connotació magicoreligiosa a aquelles situacions que no sabia bé per què ocorrien. La religió explicava moltes situacions de la vida quotidiana que l’home que no podia entendre -quelcom que ens ha donat la ciència temps després-. Els canvis estacionals van ser sacralitzats i, amb això, van aparéixer els rituals. En el món celta, com en tantes altres cultures, el cridat “Samhain” interpretaven un nou canvi estacional -de fet, “Sahmhain” en gal·lés significa “fin del verano”-. En esta festivitat els druides tenien un paper important, perquè els morts podien accedir al món dels vius i ells servien de “mediums” o intèrprets dels difunts. Calia mantindre als esperits contents, per la qual cosa es deixaven menjar fora de les cases

Origen de la festa religiosa:

En este dia l’Església celebra festa solemne per tots aquells difunts que, havent superat el purgatori, s’han santificat totalment, han obtingut la visió beatífica i gaudixen de la vida eterna en la presència de Déu. Per això és el dia de «todos els santos». No es festeja només en honor als beats o sants que estan en la llista dels canonitzats i pels que l’Església celebra en un dia especial de l’any; se celebra també en honor a tots els que no estan canonitzats però viuen ja en la presència de Déu.

Costums típiques que es realitzen:

– Ossos de sant, bunyols de vent, panellets…

– Representació de Don Juan Tenorio

– Menjar castanyes

– El camí de les ànimes

Llocs especials on es celebra:

España, Colombia, Guatemala, México, Perú, Bolivia, Filipinas, Chile, Estados Unidos, Canadá, Brasil, Paraguay


Nom de la festa i dia que es celebra: 

Santa Lucia         13 de Diciembre.

Origen de la festa pagana:

Esta fiesta se celebra el día 13 de diciembre, que en el calendario juliano caía sospechosamente cerca del solticio de invierno, el día del año en que la noche dura más (“por Santa Lucía, mengua la noche y crece el día”), y en que actualmente se celebran fiestas como el Día de Santa Lucia en algunos países escandinavos, que conservan rasgos de su origen pagano

Origen de la festa religiosa:

El origen cristiano de esta localidad se remonta al siglo XVI, cuando la Orden religiosa de Frailes de La Merced, se estableció en la localidad minera, aunque, por muy poco tiempo. Algunos consideran que de esta presencia, le venga el nombre de “Las Mercedes” a la imagen de Jesús Crucificado.

Costums típiques que es realitzen:

Entre 1930 i 1940, en els dies de festa per a Santa Lluïa com Santiago, la Mare de Déu del Carme i els diumenges en general, els habitants del barri preparaven les seues berenades i s’acostaven al balneari a disfrutar de la tranquil·litat i la bellesa del mar.

Llocs especials on es celebra: 

Suecia, Finlancia, Guatemala,Colombia,El Salvador,Republica Dominicana i Venezuela


Nom de la festa i dia que es celebra: 

Sant Joan, es celebra el 23 de juny

Origen de la festa pagana:

L’origen d’este costum s’associa amb les celebracions en què es festejava l’arribada del solstici d’estiu, el 21 de juny en l’hemisferi nord, el ritu principal del qual consistix a encendre una foguera. La finalitat d’este ritu era “dar més força al sol”, que a partir d’eixos dies anava fent-se més “débil” -els dies es van fent més curts fins al solstici d’hivern. Simbòlicament, el foc també té una funció “purificadora” en les persones que ho contemplaven

Origen de la festa religiosa:

La festa cristiana de Sant Joan és el 24 de juny, sis mesos abans de la vespra del naixement de Jesús, que és el 24 de desembre. Estos sis mesos són la diferència que els evangelis indiquen entre l’un i l’altre naixement. No obstant això, tres dies de diferència d’ambdós dates amb ambdós solsticis fa que no siga raonable assignar esta festa al solstici, i els estudiosos s’inclinen pel fet de que el 25 de desembre, naixement de Jesús, s’associa més raonablement a la celebració fesol de l’Hanukkah o dedicació del Temple

Costums típiques que es realitzen:

Amb el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de juny es planten les “hogueras” que són monuments artístics de fusta, cartó, suro i pintura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tard es cremen després de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des de la muntanya Benacantil, on es troba el Castillo de Santa Bárbara, i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a un carrer, zona o barri de la ciutat. Durant els dies de festa hi ha una extensa programació d’acte amb desfilades, cercaviles, despertás, cavalcades, Ofrena de flors a la patrona d’Alacant, la Mare de Déu del Remei, corregudes de bous, mascletáes, actuacions musicals, campionats esportius, etc.

Llocs especials on es celebra: 

Alacant en especial, però en tota la Comunitat Valenciana, Aragó, Catalunya, alguns llocs d´America i Andalucia


Nom de la festa i dia que es celebra: 

Sant Silvestre i es celebra el 31 de dessembre

Origen de la festa pagana:

El origen de la festa és en la ciutat de Brasilera

Origen de la festa religiosa:

El origen de la festareligiosa surgeix a roma el any 270 que naix un xiquet al que anomenaran silvestre.Arriva a ser papa el 31 de Gener de l’any 314 i mor el 31 de dessembre de l’any 337 i en homenatge a ell,es fa la festa en el seu honor el 31 de dessembre,dia de la seua mort.

Costums típiques que es realitzen:

Sopar amb la familia i a les dotze menjar el raim de uves .

També la carrera coneguda que es fa el darrere dia de l’any.

Llocs especials on es celebra:

En casa de la teua familia